miquel àngel llauger

En un dinar de companys d'aules que ara hem passat la ratlla del mig segle, em crida l'atenció l'etiqueta d'una de les botelles de vi que ens ofereix la magnífica amfitriona. Deu ser que tinc una mica el cap en allò del nonsense.

En Colau (és un dinar de filòlegs) reacciona ràpid.

- ¿No era na Maria-Mercè Marçal, que tenia uns versos que deien que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta?

Bona memòria, Colau. Ho he anat a cercar. És un epígraf que posa, com a "anònim", al poema "Tombant". Al tercer apartat del poema surt el peix sense bicicleta, i, curiosament, un vi:

Com un peix sense bicicleta

cerco el meu cor entre les ones.

Alço la copa on mor la lluna

en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.

Vistos així, se'ns fan tristos, aquests peixos en bicicleta.

Queda dit en record d'un gran dinar. Que la segona cinquantena, amb bicicleta o sense, no ens faci tristos.