miquel àngel llauger

Ahir em vaig trobar que els Reis havien arribat abans d'hora. I vaig experimentar un agraïment d'aquells tan carregats.

L'amic Jordi Llavina (no us perdeu el seu llibre Contrada, ni Vetlla, ni els altres, si us agraden els bons versos) feia al facebook un post sobre el meu mussol i mixet, en uns termes encomiàstics realment dignes de millor llibre. Els que teniu facebook potser ho heu vist, al seu mur, al meu o al de l'editorial Documenta. 

No em sé estar de compartir, amb una mica d'enrojolament i un molt de vanitat irreprimible, els versos que hi posa. La fotografia també és seva, que diu que els llibres que s'hi veuen són germans de sang. 

Car és un gran poeta, l’amic meu Miquel Àngel,

i, a desgrat del llinatge, no té res de lleuger.

Que aplega, en els seus versos, el Banyeta i l’Arcàngel.

No té, aquest vers anglès, ni cap ni centener

(prô ell torna el “non-sense verse” tot moll de llum i seny).

És tan bo, aquest volum!, i és tan ple d’alta lírica,

que el vent emprenyador que avui ens clava el reny

em sembla, al seu costat, un buf tot malaltís.

Desitjo que s’estengui, com una plaga vírica,

la nova d’aquest llibre que a mi em fa tan feliç.