miquel àngel llauger

La nit de Reis va ser esplèndida, i va veure com les mirades dels seus infants s’il·luminaven amb els esbalaïments que pertoquen. La festa va acabar passades les onze, amb un viatge carregadíssim al contenidor blau, que ja vessava de cartrons estampats i de papers arrebassats amb deler. Després, en un somni feixuc de xocolata amb ensaïmada, es va veure en una cerimònia d’intercanvi només amb els grans, que celebraven amb somriures exagerats però francs cada paquet pulcrament embolicat, cada etiqueta personalitzada. Era quan tothom ja havia partit, que s’adonava que només li havien portat embolcall. Els tres mags perses, mentrestant, ja descansaven sota la palmera d’un oasi, i bevien i reien a la seva salut: se n’havien emportat un altre any dels seus anys. Quan s’ha despert, ha anat a cercar els llibres nous, els ha acaronat com qui toca un peluix. Encara no són les set. Fa aquest post i pensa que, fins que els nins es despertin, té el regal de dues hores de silenci.