comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 17 Gener, 2014 06:23
Una brega important entre dos exemplars mascles de primer d’ESO. La tutora mira de posar-hi pau, i commina els contendents a perdonar-se un a l'altre com ella els ha perdonat. Un dels dos, però, es mostra irreductible. No, no pot perdonar. Davant la insistència de la tutora, s’explica:
- Pero profe, ¿cómo le voy a perdonar, si se ha metido con mis muertos?
La tutora segueix el guió.
- Però això són frases que es diuen sense pensar…
- No, profe, se ha metido con mis muertos, ahora que se acaba de morir mi abuela.
Els ulls li guspiregen. El contrincant acusa el cop:
- Yo eso no lo sabía…
L’altre rebla, amb contundència:
- Pero algún muerto tenía que tener, ¿no?
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
L'anècdota, ben observada, posa èmfasi en tres aspectes : que els professors afrontem constants xocs emocionals davant dels quals no solem tenir teoria plausible ; que el diàleg entre cultures distintes són impossibles perquè hom viu en planetes diferents ; que els humans rarament perdonem re.
Dit això : els professors hem de ser serens ; hem de promoure el diàleg ; hem de perdonar.
etcètera.