miquel àngel llauger

 

L’INCREAT

 

Sense mort ni després. Tot és abans,

no-res. És un bri d’herba que ha de néixer.

Un ocellet sense ales, sense reixa,

sense... Un buit que somia plors d’infants.

 

Sols un silenci d’ombres expectants.

Menys, nit que cap a una alba no ha de créixer;

que no és nit. Enfront de feixa i xeixa

i homes, l’altre aiguavés. Un pur descans

 

lluny de sements i inquietud. La riba

de boira d’on cap somni no ens arriba.

Sense mot. Regió que no veiem

 

i enclou la nostra, i és aquí, a la vora.

Absència –oblit de Déu– i muda hora.

Molt endins. Estranyats, ens redrecem...

Amb una quarantena llarga de meravelles com aquesta, ben seleccionat i ben introduït per Josep M. Sala-Valldaura, de can Moll ens acaba d'arribar Les detallades vores del camí, una antologia de Marià Villangómez, de qui enguany celebram el centenari més u, i de qui l'any que ve celebrarem el centenari més dos, i així.