comentaris, versos, perplexitats, troballes
Paradoxa del presoner
mllauger | 31 Març, 2014 23:35
La gent d'editorial Arrela prepara, per a Sant Jordi, el volum mallorquí de Versos per la llengua. Dic que és el volum mallorquí perquè anteriorment varen venir el menorquí i l'eivissenc. El títol ja ho diu: versos en favor de la llengua. Hi participen, o hi participam, prop d'un centenar de versaires de l'illa, nadius o d'adopció. Ja ho sabeu, allò de la terra amb més poetes per quilòmetre quadrat. Em fa ganes dur-vos el meu full del llibre. No és cap traïció (no hi havia cap exigència de presentar inèdits) sinó més aviat una modesta contribució de precampanya per a un recull al qual vull desitjar molts d'èxits.
Paradoxa del presoner
Un carceller, ¿per què no canta? Només canta el pres. No se sap de cap carceller que canti.
Mahmud Darwix
Les hores s’arrosseguen
i el silenci del pres
fa més fosc el silenci
del carceller.
I què podrien dir-se?
No comparteixen mots,
ni carrers, ni nostàlgies
d’un altre món.
Amb la nit se separen
sense dir-se un adéu,
i ve la paradoxa
del presoner.
El carceller flastoma
a la dona i als fills,
i amb els peus a a taula
mira un partit.
El pres fila el desfici
i la ràbia amb als sons
d’una cançó tristíssima…
però cançó.
Versos |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
