miquel àngel llauger

- I aquest Llàtzer tanmateix es degué morir, un dia, no?

El comentari de sobretaula el va fer un amic que no té la literatura com a dedicació principal però que té moltes hores de lectura i molt d’enginy. Efectivament, els Evangelis no en diuen res, de la vida post resurrectionem de l'amic de Jesús, i ens deixen la sospita que no fos un retorn fútil, una pròrroga vana. Consultada la Viquipèdia, sabem que hi ha diverses llegendes sobre aquest excepcional segon temps que va ser atorgat a Sant Llàtzer de Betània.

Una de les grans troballes de The testament of Mary, de Colm Tóibín, és la particular resposta que dóna a aquesta incògnita. No us faré massa de spoiler: l'episodi es troba a la primera meitat del relat i no n’és el motiu principal. Hi trobam un Llàtzer que s’arrosega per la vida sense esma, que es passa les hores gemegant en una cambra fosca, condemnat a una prolongació cruel de l’agonia...

Llegiu-la. En anglès, per poc que pugueu: no és difícil. En tot cas, acaba d’aparèixer en català.

Si us serveix com a spot publicitari, aquí teniu un video de manifestants catòlics a Broadway, quan una versió teatral va ser portada a l’escena. Que això no us faci pensar, però, en res en la línia de Leo Bassi o Javier Krahe (ben recomanables, d'altra banda): us estic parlant d’una nouvelle rodona, lírica i carregada de veritat humana.