miquel àngel llauger

Un día estaba buscando el pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre. Su padre se lo dijo: “tas”. Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma a la base del yunque: tas. Así estuvo seguro de no olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera manifestación del olvido…

Cien años de soledad

Llavors vingué la pesta de l’insomni,

i amb l’insomni la boira de l’oblit,

i les coses perderen el seu nom,

i els carrers polsegosos del poblet

es van omplir de rètols: “una acàcia”,

“el forn”, “un safareig”, “cal carnisser”;

i les cases es feren universos

salvats per l’escriptura: “la banyera”,

“la llar de foc”, “un pa”, “la greixonera”…

El que no sap ningú és que quan el son

tornà va venir un vent endiastrat

que passà tot el vespre movent rètols.

Per això els cants antics se’ns fan estranys,

les llegendes d’un temps són un enigma

i els mots tenen un dring de falsedat.