miquel àngel llauger

El joc (s’hi pot jugar, per exemple, mentre s’esperen uns resultats electorals) és el següent: submergir-se en la colossal col·lecció de 18081 palíndroms catalans que ha fet Jesús Lladó (glòria als recopiladors, aquests hèrcules de la cultura) i cercar-ne que siguin decasíl·labs. Decasíl·labs de veritat: de deu síl·labes i de distribució accentual reglamentària. Després, triar-ne un grapat (si pot ser, de xifra palindròmica) i fer, per a cada un d’ells, un altre decasíl·lab que li faci de parella de ball en un apariat que li posarà de relleu, o mig inventarà, un sentit. Aquí en teniu onze, amb la frase capicua en negreta.

Si em diuen que el millor és el de Milà,

a l’atac, cito gòtic català.

El joc d’aquesta nit serà exquisit:

tira’m anís a la sina, marit!

Mut sóc. Reposo, goso, per costum.

Vull ser menys que una pedra: vull ser fum.

Amb cent grams de tendresa i cent de fúria,

a Irun Iu, destapat, seduí Núria.

Amor i sexe? No: nexes i Roma.

Vol molts de sacrificis, un diploma.

A turista, país i àpats i ruta:

ens venem per molt poc, com una puta.

Als tebis, la Fortuna els gira cua:

a un anodí, ni vi, ni dona nua.

El dolç que et faig no l’ha tastat, el poble:

el bon tiramisú, sí, marit noble.

¿Qui la té, l’escalfor de l’animal?

La té la vida: dàdiva letal.

“Tot allò que m’han dit ja no m’ho crec:

cessarà Déu.” “Qui diu? Quedaràs sec.”

Sara, la salsa fas? La salaràs?

Que si torna a ser fada ja te’n vas!