miquel àngel llauger

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Un infant que ho sabia (Blok)

mllauger | 03 Juliol, 2014 07:05

 

 

Des del cor d’una església, una noia cantava

el misteri del mar que solquen tantes naus,

el misteri dels homes perduts en terra estranya,

d’aquells que l’alegria ja havien oblidat.

Volant cap a la cúpula, la seva veu, cantava,

i un raig li resplendia per sobre el muscle blanc,

i la gent, en la fosca, mirava i escoltava

la seva roba blanca cantant en aquell raig.

I tothom confiava que hi hauria alegria,

que els vaixells reposaven ancorats a un port dolç,

que en una terra estranya aquells homes tenien

una vida més clara, un recer lluminós.

Era el raig de llum tènue, i la veu era blana.

Solament, imposant-se per davant de l’altar,

partícip dels misteris, el plor d’un nen s’alçava;

sabia que ningú no havia de tornar.

Agost del 1905

 

Preciositats com aquesta, a Venjança i altres poemes, d'Aleksandr Blok, en traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente, i publicat per Adesiara. Una de les joies de la collita d'enguany. 

 

 

 

      Blok 

 

 

De llibres | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Presentació

M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció