miquel àngel llauger

Miram cap als dies que ens queden al davant i tot és a prop. Miram cap a enrere i tot és remot. Com quan miram amb uns prismàtics, per una banda i per l’altra.

Ho he escrit a la meva manera, però l’hi he robat a un que li diuen Schopenhauer. Uns binocles de teatre, diu ell.