comentaris, versos, perplexitats, troballes
Blai Bonet, Maria Mercè Marçal i la fresca espontaneïtat
mllauger | 01 Desembre, 2014 10:25
L’altre dia parlava amb els editors de la poesia de Blai Bonet, apareguda fa no res a Edicions 1984, i Nicolau Dols em deia que el conjunt dels més de 50 anys de treball poètic del nostre santanyiner, amb versos que es fan i es refan i tornen, posa en dubte el concepte d’espontaneïtat. No hi ha espontaneïtat en el sentit naïf del terne: hi ha un efecte de frescor aconseguit amb feina.
Maria Mercè Marçal explica, en una carta a Jean-Paul Goujon (inclosa al volum El senyal de la pèrdua, que aplega escrits inèdits dels últims anys, i que és un testimoni esfereïdor de la lluita amb la malaltia que al final se la va endur), com li va desagradar que José Agustín Goytisolo parlàs de la “fresca espontaneidad” de la seva poesia. Diu Marçal que “sempre cal un esforç per ser sincer –per treure alguna cosa de veritat del fons de nosaltres mateixos; o, almenys, alguna traça d’aquesta recerca de la veritat.”
De llibres |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
"No poet, no artist of any art, has his complete meaning alone", diu Eliot, i té raó. Tot el que diu a "Tradition and the individual talent" té sentit també sobre l'obra del mateix artista. Prendre i reprendre motius i formes i tornar-hi a treballar és el que fa l'estil del poeta. Per l'amor de Déu, en aquest món abocat a la novetat contínua convé que hi hagi qualcú que digui que el geni no és ciència infusa ni és gratuït: això és superficialitat, com la bellesa d'una cara. M'interessa molt més la bellesa profunda, treballada, com la d'un gest. De veres: hi ha molt de culte a l'espontaneïtat, molt poca voluntat de treballar el vers, molta ineptitud i molta peresa. Qualcú ha de dir que l'emperador va despullat. Aquesta tasca, com moltes d'altres, la deixam a les generacions futures. Que poc que en salvaran, de la nostra, que poc!
No puc estar més d'acord amb vosaltres dos, en tot això que dieu! Ni més d'acord amb el vostre oncle-avi Thomas Stearns, en tot allò que va dir!
"Benaurades les regles de la mètrica / que anul·len les respostes automàtiques, / ens forcen a pensar dues vegades / i ens alliberen dels grillons del Jo", que deia aquell altre, Wystan Hugh, traduït per Oliva, i que es pot aplicar a la mètrica i a tota feina d'elaboració literària.