miquel àngel llauger

Aquí teniu W.B. Yeats llegint el bell poema "The Lake Isle of Innesfree", en un enregistrament de 1932.

Sorprèn, aquesta forma de llegir els versos, gairebé cantant. En la versió més llarga de l'enregistrament, amb quatre poemes, Yeats ho explica.

"Llegiré els meus poemes fent un gran èmfasi en el ritme", diu. "Això us pot resultar estrany si no hi estau acostumats. Recordo el gran poeta anglès William Morris sortir enfurit d'una lectura en què algú havia llegit un passatge del seu Sigurd the Volsung. 'Em va dur una feinada del dimoni [It gave me a devil of a lot of trouble]', va dir Morris, 'posar això en vers!' A mi també em va dur una feinada del dimoni posar en vers els poemes que ara llegiré, i per això no els llegiré com si fossin prosa."

He recordat aquest passatge llegint una entrevista a Sergi Belbel, que ha traduït la Fedra de Racine en alexandrins catalans de rima assonant. El digital Núvol us ofereix descarregar-la gratuïtament i, els afortunats que viviu a Barcelona, encara la podeu anar a veure, crec. Diu Belbel:

"Vaig fer aprendre el text als actors comptant les síl·labes de manera mecànica. Volia que se l’aprenguessin així per després trobar, entre tots, una manera de dir-lo respectant al màxim possible la mètrica. No concebo fer una obra en vers per trencar-lo perquè sí. M’agrada respectar-lo. Hi ha gent que ho troba antic, anacrònic, passat de moda. M’és igual. Jo ho trobo bonic i apassionant, sincerament."