comentaris, versos, perplexitats, troballes
Cal fer rem
mllauger | 03 Març, 2015 15:42
La poesia més intel·lectual i la conversa més suburbana poden coincidir en una metàfora.
La setmana passada, Vicenç Pagès, jugador de whist, piulava aquests versos de Carles Riba:
Cal fer rem, per no ser negats
dins la vida abstracta i profunda.
Pertanyen a una de les millors composicions de les Estances, un poema valorat i comentat per lectors com Gabriel Ferrater, Jordi Cornudella o Salvador Oliva.
Dos o tres dies després de la piulada, un taxista colombià, mentre ens duia cap a l’aeroport del Prat, ens contava la duresa de la lluita diària per la supervivència. I concloïa, amb Riba:
Hay que remar cada día, que si no…
De llibres |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Està bé aquesta trobada lingüística de dos àmbits tan diferents. Suposo que és mèrit del poeta que sap, a partir d'imatges o frases fetes quotidianes, crear un discurs enlairat entre els cims de la literatura.
L'art de veritat deu ser això, arrelar-se profundament en l'ànima humana per a estendre les seves branques cel enllà, a la recerca de la llum.