miquel àngel llauger

L’idioma anglès, segons alguns, té tantes virtuts que sembla que no hi hagi aturats a Anglaterra ni negres marginats a Harlem. “Jo m’estimo més que el meu fill estudiï anglès”, em va dir un amb accent de Mieres, “i no això de l’asturià, que no té futur.” Llavors va començar a elogiar la bondat d’un món en què la humanitat s’expressés d’una única manera (…). Jo li vaig dir que es fixés en els gossos: del Japó a Galícia lladren en el mateix idioma, i ja veieu a quin grau de civilització han arribat. No em va entendre, tot i que, educat, va respondre amb un imperceptible lladruc caní.