miquel àngel llauger

Una de les coses que fa la poesia és jugar. I en totes les tradicions poètiques hi ha textos i autors que fan de la juguera el seu impuls primer. Per això és una sort que tinguem un poeta com August Bover. Si no hi fos, faria falta.

Després de Cloc!, va arribar Beabà¸que té la particularitat de ser un recull de vint-i-sis poemes que són tautogrames: un per lletra de l’alfabet. N’August mateix ho explica en aquesta entrevista.

Jo hi afegiria, al que hi diu, que el gran èxit del llibre és aquest superposar trava i trava (l’oulipiana i la de la mètrica) per acabar arribant a poemes de gràcia molt notable. Llegiu, si no, la peça en què totes les paraules comencen amb E: una delicada evocació de l’Eivissa dels hippies.

Estrambòtics

Entre estrangeres exòtiques,

eivissencs extravagants…,

els estius esdevingueren

espais experimentals.

Entonàvem –enartats–

estrofes entendridores,

enlairàvem, entretant,

esplendorosos estels,

evocàvem entrecasos,

esbalaïts esguardàvem

enormes enxiquiments,

empaitàvem, endemés

–esquerps, encaboriats–,

estàtics entrivicolls.

Per si heu de ser per Palma, dijous tendré el gust de presentar-lo a Llibres Embat, a les 19h.