miquel àngel llauger

Avui fa quaranta-cinc anys que va morir Josep Carner. El millor. Un grapat de bons carnerians ho han recordat per blogs i xarxes. Jo m’hi afegiré amb aquest petit poema de Joan Ferraté que porta per títol la data que commemoram.

Conta Ferraté, en un text que ara no sé localitzar, que un dia va explicar coses de Carner a uns infants, i que, acabada la xerrada, els va demanar que diguessin qui era aquest poeta per a ells. Era un senyor que anava a fer un volt pel camp i, quan tornava, contava el que havia vist, va dir un dels nins. Ferraté va recordar aquesta frase, el dia que Carner va morir.

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava

    pel camp i que, en tornant de donar un volt,

deia el que havia vist, a tots portant consol.

   Josep Carner és mort: tota la saba

   del món ha refluït cap a l’abís,

i és ara una ganyota, la faç del paradís.