comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 30 Setembre, 2015 16:28
la mara i la maria
i la mar i la marta
baixaren a la platja
un dia per jugar
la mara descobria
petxines que cantaven
amb dolçor que li feia
oblidar tots els mals
la maria va fer-se
amiga d’una pobra
estrella de cinc puntes
com cinc dits fatigats
i a la mar la seguia
una cosa feresta
que bufava bimbolles
caminant de costat
la marta tornà a casa
amb un mac de pell llisa
tan petit com la terra
i tan gros com plorar
car perdis el que perdis
(un tu, o un jo, el que sigui)
som nosaltres mateixos
que trobem a la mar