miquel àngel llauger

A la clínica oncològica

L’ajuden, mentre avança

cap a la porta oberta que duu a les consultes,

dues dones joves que deuen ser les seves germanes.

Casa una s’inclina com per sospesar un braç

i caminen amb el posat recte i sever

del coratge. A una distància que deu semblar

molt gran, una infermera aguanta la porta,

tot somrient i donant ànims. Que pacient

que és, amb les seva roba com una vela blanca

blanca i planxada. La malalta

mira sota la seva divertida gorra de llana

com cada peu s’arrossega endavant,

un darrere l’altre sota el seu pes.

No hi ha inquietud ni impaciència

ni ràbia a la vista. La gràcia

omple el motlle net d’aquest moment

i les pàgines de les revistes es queden quietes.

(Ted Kooser, Delights & shadows, traducció de Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana)