Avui l'amic Jordi Llavina publica
un bell article sobre versos per entrar en l'any nou.
Jo n'afegiré un que no diu res del Cap d'Any. Però, què hi ha de més propi d'aquesta data que els propòsits d'esmena? I quin propòsit d'esmena supera el de fer una altra vida?
Amb un escultor grec de rerefons, Rilke d'oficiant principal i Vinyoli que ens ho fa nostre, aquí teniu el poema.
Facem una altra vida, ni que sigui una miqueta.
Feliç 16 a tothom.
TORS ARCAIC D’APOL·LO
No vam conèixer el cap prodigiós
on les fruites dels ulls maduraven, però
flameja encara el tors, talment un canelobre,
on el mirar, endinsat en espirals,
es manté i resplendeix. Altrament no podria
la corba del seu pit enlluernar-te i en el gir
suau dels lloms dibuixar-se un somriure
cap al centre que duia la força genital.
Fóra altrament la pedra deforme i escurçada
sota el caient diàfan de l’espatlla
i no lluiria com el pèl de les feres
ni esclataria fora dels seus límits
com un estel: no hi ha punt que no et miri
de fit a fit. Has de fer una altra vida.
Rainer Maria Rilke
(traducció de Joan Vinyoli)