miquel àngel llauger

Amb Brooklyn Follies (Les bogeries de Brooklyn, en català, a Edicions 62), Paul Auster també fa la seva novel·la post 11-S. Devia ser inevitable, que el narrador de Nova York per excel·lència fes una novel·la amb referència als atemptats. A Brooklyn Follies, però, l'aparició de l'11-S és més aviat postissa. Res a veure amb Dissabte, la genuïna i poderosa reflexió d'Ian McEwan sobre el món dels temps d'Al-Qaeda. Brooklyn Follies fa l'efecte d'un relat en què l'autor es veu forçat a fer-hi entrar avions que s'estavellen contra el World Trade Center. Un relat que es llegeix millor fent com si aquesta irrupció de l'11-S no hi fos.

Paul Auster fa la seva novel·la més política. Pren partit, fins i tot, en el conegut debat entre el vot radical de Nader i el vot útil dels demòcrates, en favor d'aquesta darrera opció. Devia sentir moltes ganes de fer-ho, perquè també resulta ficat amb calçador.

Tot això, però, és accesori i superficial. L'important és que Brooklyn Follies és un bon Paul Auster, i això és dir molt. Alguns lectors ja no esperam d'Auster la fascinació amb què vàrem llegir Moon Palace o The music of chance. Esperam, això sí, novel·les que ens facin oblidar decepcions del tamany de Tombuctu i que ens donin algunes hores de lectura plaent. Aquesta ens les dóna. Ens sentim acompanyats per una veu que coneixem i un univers familiar: vides devastades que retroben la felicitat en afectes inversemblants, cops d'atzar que capgiren una existència, perdedors entranyables. Disfrutam d'endinsar-nos en una atmosfera familiar, a mig camí entre un món que s'enfonsa i un conte de fades. Un Auster líric i en bona forma.