miquel àngel llauger

Ell mateix ho confessa: només a l’Orient Mitjà torna a ser d’esquerres.

El volum Israel/Palestina: paz o guerra santa (Aguilar) recull vuit cròniques escrites per Mario Vargas Llosa el setembre de 2005, a més d’una sèrie d’articles anteriors sobre el conflicte d’Israel i Palestina.

És el moment en què Ariel Sharon ha iniciat la retirada unilateral de Gaza, i Vargas Llosa es desplaça a Israel i als territoris ocupats amb l’ànim d’esbrinar si el moviment respon a una voluntat vertadera de pau o és una concessió tàctica per consolidar l’ocupació de Cisjordània.

Les posicions de Vargas Llosa, que no deixa de declarar-se “amic d’Israel”, són ben contundents. El Mur és una maniobra d’annexió de terres palestines i, per al poble palestí, una condemna a l’asfíxia i la impossibilitat de tenir un estat viable.  Enfonsar el poble palestí en la misèria és la manera més segura de perpetuar la violència. La política d’expansió dels assentaments és el principal entrebanc per assolir la pau a la regió. Els “justos” d’Israel són els dissidents, com els historiadors que escriuen la veritat de la neteja ètnica de 1948. L’ocupació provoca la degradació moral de la societat israeliana.

He passat, al llarg dels anys, tantes hores de lectura plaent amb Vargas Llosa que agraesc aquesta honestedat intel·lectual en un home que sol defensar posicions ideològiques que no són les meves…