miquel àngel llauger

Si sou amants de la novel·la-reportatge (aquell gènere que té el seu arquetipus platònic a A sang freda), teniu una lectura a fer: Tor. Tretze cases i tres morts, de Carles Porta (La Campana). És un retall de realitat pura i dura, pintat amb traç novel·lístic però sense trampes. És una bona incursió, també, al món de la televisió i dels documentals: el fil argumental és la realització d’un Trenta minuts, que, per cert, s’adjunta amb la darrera edició del llibre.

Tor és un poblet de tretze cases del Pirineu de Lleida, a tocar d’Andorra, que ha conegut una tràgica història de conflictes per la propietat d’una finca de muntanya de 4.800 hectàrees. És difícil que la imaginació de cap novel·lista pogués crear aquest univers a mig camí entre el drama rural i el thriller, amb una galeria de personatges digna dels germans Coen.

Els ingredients: una muntanya de propietat en disputa, els tràfics de tota mena amb Andorra, les rivalitats dels cacics del poble, el conflicte entre un projecte d’estació d’esquí i els aprofitaments tradicionals aliats amb el contraban. Els dos protagonistes, senyors feudal d’un món sense llei, són personatges magnífics, i és magnífica la colla de secundaris: matons, hippies perduts al Pirineu, gent que ha perdut totes les batalles de la vida, immobiliaris embaucadors, prostitutes, advocats d’ultradreta…

Hauria estat necessari un bon novel·lista, a més, per situar els tres crims sobre el rerefons d’uns altres crims més llunyans (un enfrontament entre maquis i la Guàrdia Civil), i per deixar en el terreny de la suggerència la possibilitat del tràfic d’armes, de la implicació d’un dels protagonistes amb el GAL, o el record del trànsit de jueus i de nazis fugint de França a través de la muntanya de Tor.

Us hi divertireu més que en la majoria de novel·les, amb l’atractiu afegit de saber que tot “va passar”, i el premi de veure els protagonistes al DVD del documental.