Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Homenatge als mestres represaliats

mllauger | 18 Maig, 2006 20:59

Avui matí, al Campus de la Universitat de les Illes Balears, ha tengut lloc un homenatge als mestres represaliats pel franquisme. No hi he pogut anar, però m'han contat que ha estat ple de públic, d'històries, de poemes, de cançons i d'emoció. Han intervengut familiars de mestres morts o inhabilitats per exercir la seva vocació. Vos adjunt la intervenció d'Antònia Rosselló, filla d'un mestre que, després de passar els tres anys a la presó de Can Mir, ja no va poder fer classe. Antònia Rosselló ha estat, ella mateixa, professora i ha tengut una llarga trajectòria vital, no exempta d'algun moment d'encert més aviat dubtós, com és el de dur-me a aquest món.

Mon pare.rtf

General | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. Emocionant
    Molt bona la descripció que fa Antònia Rosselló del seu pare i de l`època. S'ha de llegir
    Joana | 18/05/2006, 23:03
  2. Viva memòria
    He llegit el relat i el trob un exemple de la viva memòria, sense rancúnia, dels qui varen vèncer emperò no derrotar. Llur exemple és viu.
    Jordi C. | 19/05/2006, 08:20
  3. tenc una "suegra corage"
    Això, que tenc una "suegra corage", (però no li diguis...)
    cunyat | 19/05/2006, 11:53
  4. Lliçons de dignitat
    M'impressiona la dignitat dels mestres republicans que foren depurats i especialment com van transmetre els valors de la cultura i la llibertat a les seves famílies, la vostra n'és un exemple. Però voldria afegir que també els alumnes de l'escola pública de la II República recorden els seus mestres no amb nostàlgia sinó amb admiració i, en molts de casos, amb vergonya pel que els feixistes els varen fer passar durant la guerra i la dictadura. Eren infants, però sabien que allò no estava bé, que els seus mestres no havien fer res dolent, ans al contrari: els havien ensenyat a ser persones i que la cultura i l'educació era per a tots, tot i que ells només eren nins pobres, fills i néts de pobres. Aquells alumnes, ara padrins, han transmés als seus néts el sentiment d'injustícia que van viure quan els varen prendre els seus mestres. I ara aquests néts es solidaritzen amb els néts dels mestres republicans. Els qui hem tengut la sort de tenir n'Antònia Rosselló com a Mestra ara entenem moltes coses del seu caràcter i de les seves lliçons. Salutacions de la néta d'un porquer, que era tan pobre que no tenia vestit ni sabates per anar a l'escola. Els seus néts han anat a la Universitat i jo som professora.
    Margalida | 20/05/2006, 11:28
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS