miquel àngel llauger

Tal com reflecteixen els mitjans, el Bloc ha registrat una iniciativa parlamentària instant al Govern a la creació del Memorial Democràtic, un organisme d'impuls i de coordinació de les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica.

Algunes preguntes i respostes, a títol personal.

Per què ara? En castellà diuen más vale tarde que nunca: és veritat que s'hauria d'haver fet abans. Ara, en qualsevol cas, ja no hi ha excuses. Tenim un deute contret, com a país, amb les persones que varen lluitar per la llibertat durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.

Què podrà fer? Recuperar la memòria democràtica amb coses com: elaboració d'un cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, investigació i identificació de persones desaparegudes, recopilació de testimonis orals, publicacions, jornades d'estudis, actes de reconeixement als que varen defensar la democràcia, entre d'altres.

A què podrà col·laborar? Algunes coses ultrapassen el que es pot fer des de l'àmbit autonòmic. Anul·lar els judicis del franquisme o indemnitzar les víctimes de la repressió correspon a altres àmbits. En tasques com aquestes, però, el Memorial podrà fer una important feina d'acompanyament i suport per a les víctimes i els seus familiars.

Reconeixerà totes les víctimes? Cal una distinció: totes les víctimes mereixen el record i l'esforç de la preservació de la memòria. Al mateix temps, una política pública de recuperació de la memòria no pot deixar de saber qui va defensar la legalitat democràtica del moment, i qui va ser fidel al valor de la llibertat que ha de ser el fonament de la nostra convivència actual.