comentaris, versos, perplexitats, troballes

Parla un profeta

mllauger | 21 Octubre, 2009 12:04

General | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Miquel Àngel,

   ja és ben hora que partiu de les institucions, o que faceu fora Urbanitzadora Mallorquina.
   Us estau cobrint de glòria, i els militants estam completament fora aixopluc.

   Això ho vaig escriure després de l'enèsima capitulació del Bloc, fa una setmana, al bloc de l'escriptor pobler a Balearweb:

   Títol: Si es tracta d'acabar amb l'hegemonia de la dreta...

   Benvolgut,
   Sense ànim de "negar la voluntat de Biel Barceló i del PSM de voler acabar amb l´hegemonia de la dreta a les Illes" ni, molt menys, d'incorporar-me al grup dels "espanyolistes de colla de demonitzadors", què vols que et digui, jo no estic d'acord amb alguna de les teves tesis.
   Per ventura m'equivoco de "post" i aquí no es tracta del que s'ha esdevingut aquests darrers quinze o vint dies i em dispòs a pixar fora de test.
   Però és que jo pens que s'ha deixat passar una oportunitat meravellosa per a pegar un cop fort als genolls de la dreta mallorquina, balear i espanyola, al menys a mitjan termini. Pitjor encara, s'ha posat en mans de la dreta més poder i més mitjans per a recuperar-se en bones condicions després de les darreres grans travalades i cops judicials.
   He de dir que jo no he participat, ni d'enfora,ni en les negociacions durant aquesta darrera crisi institucional, ni en les negociacions pròpies del bloc, ni en negociacions o debats inexistents en el propi partit dins el Bloc del que som militant, Els Verds de Mallorca. Per tant, aquí no faré una acusació expressament a ningú ni a en Barceló, ni al PSM, ni al Bloc de res, perquè no la puc fer, no conec prou què ha passat ni com ha passat. Tampoc no domin en absolut què passa a ca'l Psib ni què ha passat en aquesta ocasió.
   Però.

   Amb un PP que no vol, en aquests moments, recuperar el governs de les principals institucions -crisi econòmica i el pati fet uns "zorros", en ambdós partits-, i davant d'una UM com a fora corda, donant uns espectacles que a qualsevol persona amb dos dits de seny posa els pèls de punta, en especial amb aquesta darrera (enèsima) crisi institucional del pacte de centre-centre-centre-esquerreta en què s'han superats a ells mateixos en desvergonya i barroerisme, era el moment de fer-los fora. Era el moment d'agreujar la crisi interna en què evidentment encara es troba -i el que lis queda. Un partit eminentment clientelista com aquest -un militant: un càrrec o un afavorit- ho passaria pitjor encara sense poder nodrir la legió d'estómacs agraïts, la crisi no sabem a quin nivell podria haver arribat.
   Però no només no s'ha sabut pegar aquest cop -ja en duim moltes, d'oportunitats perdudes aquests dos anys, un es va acostumant. A jo el que em sap més greu és haver fet un tan graciós i generós gest democràtic de donar pas a la dreta al més important cogollo o nòdul o lo que li volgueu dir de poder, i en proporció a la representació del Consell. Aquí és on es decideixen les polítiques de veritat de gestió del territori, els interessos generals, les declaracions de béns, i tants d'altres temes que són els que donen, a la vegada, el poder, el retroalimenten. Aleartau que no es torni a xerrar de barbaritats com Son Baco aviat.
   Un hermosíssim gest de amabilitat i pulcritat democràtica en un moment de crisi institucional provocada per la dreta, UM i les seves provocacions més desvergonyides, indissimulades i agressives, que pens que ha estat completament fora de lloc i de temps. Abans s'hauria d'haver sortit de la institució -xerr del Bloc- que haver permès aquesta modificació reglamentària -som dels que pensen que, en les condicions en què es va configurar el Govern ("la socialdemocràcia espanyola i el regionalisme mallorquí, que feien el repartiment de conselleries quasi sense comptar amb ells"), el Bloc no hi hauria d'haver entrat-; aviat, més aviat que a mitjan termini, ens en penedirem tots i protestarem contra qui sap quina mesura o desmesura.

   Guillem Caldentey Crego | 21/10/2009, 12:26
2. Guillem Caldentey Crego

   Plas plas plas plas.
   Apaudiments al·lot.

   Alatxa | 21/10/2009, 13:26

Presentació

M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció