miquel àngel llauger

Avui matí s'ha descobert la placa que converteix l'antic carrer 7, d'Es Jonquet, en el "Carrer Miquel Àngel Llauger, enginyer". Ha estat un acte senzill i emotiu, amb presència de familiars i de bons amics. El carrer és una monada. La batlessa i el degà del Col·legi d'Enginyers han parlat molt bé, però l'estrella ha estat, sense dubte, mumare.

Aquí teniu les paraules que ha llegit: discurs28desembre.pdf

I aquí teniu algunes fotos:

Acabam de tornar (Catalina Rosselló, Andreu Fuster, membres de l'Associació d'Amics i Amigues del Poble Sahrauí, i jo) d'El Aaiun, al Sàhara ocupat. Hi hem constatat com l'espiral de la repressió marroquina intenta esborrar del mapa qualsevol rastre visible dels legítims propietaris del país: els sahrauís. Aquí ens teniu, reunits amb els representants de les associacions que articulen la resistència.

Les persones que veieu aquí estan permanetment controlats per la policia, i pertanyen a associacions que tenen molts dels seus dirigents empresonats. Entre els retrats hi ha Sidi Mohammed Dadach, que ha estat 24 anys a la presó; Djimi Elghalia i el seu home Dafa Ahmed Babo, que varen passar quatre anys com a desapareguts forçosos, en un antic quarter, amb els ulls embenats; Laarbi Messaoud, Secretari General del grup que presideix Aminetu Haidar; Hmad Hamad, empresonat i torturat diverses vegades...

Llegiu aquí l'informe complet del nostre viatge: informe_aaiun_balears09.pdf

I aquí teniu la platja d'El Aaiun, la mar que els marroquins han robat als sahrauís:

Deixeu que el dret brolli com l'aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable. (Amós 5, 24)

Deia ahir un "extraoficial" de la premsa que UM, per tornar al Consell, demana el cap d'"un tal Perelló que fa documentals i que és del GOB". Una concepció de la televisió pública que s'ha quedat enrocada al franquisme: com que la tele és nostra, cada informatiu ha de ser un NO-DO.

Amb la tranquil·litat que dóna saber que la directora de TVMallorca no passarà per aquest tub, deix aquí aquest petit gest de suport a un professional que ha entès què és informació veraç i independent.

Som molts el que ens agrada més una Televisió de Mallorca amb Jaume Perelló que un Departament de Carreteres amb Gonzalo Aguiar.

Jo també hi diré la meva, sobre les europees. Tres notes:

1. Sobre el resultat de conjunt (a Balears). El PP guanya, però, en un marc general de pujada, a Balears perd 10.000 vots respecte del 2004. Els resultats PP-PSOE són semblants als del conjunt espanyol, en una terra on el PP semblava sempre imbatible. Això, unit a les darreres generals, pot fer-nos concloure que el nostre panorama electoral s'ha estandaritzat (en termes d'estat), que el bipartidisme segueix avançant, i que el PSOE començarà a mirar al PP com un rival al qual pot derrotar. Intentar-ho, si més no. És a dir, per als altres: a espavilar-se.

2. Sobre els resultats dels partits del Bloc. Esquerra tenia molts de factors a favor: concorria a les europees des de la presència institucional, sumava la gent d'Entesa, no competia amb el PSM, anava amb una atractiva coalició (Aralar, Chunta, BNG, Confederació dels Verds...) I, en lloc de duplicar el vot, el repeteix. Tot un èxit. "Hem passat a ser la quarta força política": és un consol. L'EU amb solellet assenyala la seva pujada, com si això volgués dir es quan un es mou en percentatges inferiors al 3% i per davall d'UPD. "Ralentim el declivi": un altre consol. Lectura: hem creat una casa comuna, que es diu BLOC, que va permetre el canvi de govern i que no té problemes importants de programa polític, però com que ningú no s'hi sent a gust, ens dedicam a sacsejar parets i fonaments. El vent gelat de fora ja comença a entrar per les clivelles.

3. Avanç dels Verds a Europa. Onze escons més per al grup. Resultats espectaculars com el 15% francès (14 escons), o el 31% (!!) que sumen els partis verds (flamenc i való) de Bèlgica, o els resultats per damunt del 10% d'Alemanya, Dinamarca, Finlàndia o Suècia. A Europa, els Verds no són una eclosió, de fa molts d'anys, que ja no avança. Hi ha un espai. A l'Europa mediterrània no l'hem sabut construir però segur que hi és: ja no som societats tan diferents.  

Crec que en català la paraula correcta és escossells: aquests quadrats excavats per posar-hi arbres. Aquí teniu uns escossells del Molinar:sense arbre, ben buits, sense senyalitzar, ben aferrats a un carril bici de trànsit intens: trampes mortals per als ciclistes. Us parla la veu de l'experiència, amb un colze trencat i un ull de vellut que impressiona!

Ciutadans: en bici, amb casc.

A qui correspongui: arreglau-ho ràpid, per favor! 

Els Verds de les Illes no ens hi presentam, a aquestes eleccions. Ho hem explicat, encara que ara n'hi hagi que vulguin fer veure el contrari.

No ens hi presentam, resumint, perquè no ens hi convida ni la fragmentació del panorama verd a l'estat ni les travetes que hi hagut per part de partits amb els quals compartim el BLOC PER MALLORCA.

Veureu, això sí, paperetes amb diferents graus de verdor. Hi ha les del "Grupo Verde", una candidatura dels que sempre han fet la guerra a la Confederació Espanyola dels Verds. Després hi ha la Confederació, que forma part de la candidatura de l'Europa dels Pobles, juntament amb ERC, Chunta, Aralar i BNG i algú altre: per als Verds de les Illes, però, participar-hi suposava avalar una operació de voladura del BLOC.

Hi ha, també, aquesta "Esquerra Unida-Verds"...

Sí: la nostra sorpresa ha estat majúscula quan hem vist que la coalició IU-ICV utilitzarà, a l'àmbit de les Illes Balears, aquest nom, acompanyat de la sigla EU-EV i del simpàtic soleiet que podeu veure brillar sota l'ecologista Cayo Lara.

No cal que ens ho expliquin: els espais polítics no són propietat de ningú, cada força és lliure d'evolucionar (o d'intentar-ho!) cap allà on trobi adequat, la paraula "verd" funciona (igual que "socialista") com una denominació comú a disposició de les forces polítiques que se'n vulguin servir, etc. Tot això ho sabem.

El que també sabem és que usar, ara que Els Verds no som a la coalició, la denominació EU-EV (la que hem usat quan realment hi ha hagut coalició) o la denominació "Esquerra Unida-Verds" (pràcticament idèntica a la de la coalició que hem mantingut diverses vegades) respon a una transparentíssima voluntat de confondre l'electorat respecte de la naturalesa d'aquesta coalició i, en especial, respecte de la nostra presència.

I ara ens obligareu a posar impugnacions, a respondre, a explicar que voleu confondre el personal? Fa peresa, contribuir a l'espectacle de les tensions de l'Hexapartito, que diu n'Estaràs, però quin remei ens queda!

Tot plegat, trist. Vistes les coses a la llum d'aquest cartell, ens vénen tots els dubtes respecte de la vostra voluntat franca de construir res conjuntament amb els Verds. No ens devíeu veure com un soci lliure, quan us heu llançat a aquesta barroera operació de suplantació una vegada que hem optat (se suposa que legítimament) per una solució diferent a la coalició amb vosaltres.

Tot plegat, més penós que indignant. Per un grapat de vots...

De moment, n'heu perdut un. Si tot hagués seguit el curs que esperava, la meva papereta secreta (que no hagués confessat, ni tan sols a vosaltres) hauria estat per a l'excel·lent eurodiputat i bon amic Raül Romeva. Ara, tot i  el greu que em sap, no ho serà. 

Circula la història segons la qual, després de les concentracions diàries que es fan a la Plaça d'Espanya per protestar contra la massacre a Gaza, un grup de musulmans s'adrecen a l'estàtura del Rei en Jaume per increpar-lo i llançar-li crits de "genocida". No m'ho acabava de creure, però ho he contrastat amb persones que estan acudint a les concentracions amb assiduïtat: és una pura llegenda urbana. Una rondalla urbana, ja que surt el Rei en Jaume.

Qui se la inventa i la fa circular? Per què? Qui està interessat a fer veure que els que protesten contra l'actuació d'Israel són quintacolumnistes que amenacen la nostra civilització? Qui s'entretén a jugar a a guerra de les civilitzacions? Qui té interès a posar els emblemes de la catalanitat en aquest tauler?