Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Les noves rimades de Gregori Samsˇ

mllauger | 31 Maig, 2018 21:08

Alguns poetes moderns s'han animat a fer servir les "noves rimades" del medieval Jaume Roig, és a dir, fer composicions en forma de tirallonga de tetrasíl·labs apariats. Ho han fet poetes de temperament tan diferent com Joan Ferraté i Francesc Vallverdú, tots dos amb bona nota. Potser algun altre que no tenc present. Jo he gosat poder fer algunes provatures: una arenga a l'esquerra balear perquè sàpiga unir-se per derrotar Bauzá, un homenatge a Espriu i una celebració del bon humor amb què Valls va rebre uns escorcolls de la Guàrdia Civil.

Avui s'hi suma el delicat poeta Gregori Samsó (de qui no us heu de perdre l'obra magna Artefactar).

Vet aquí la seva joguina, amb un títol que ve d'una sèrie que comenta l'actualitat amb evident ànim jocund.

 

QUE HI HA RES A FER? III
(joguina)

 

Les cuites de don Tancredo

 

Mariano,
xino-xano
o aturat,
vest d'albat,
fa el torero:
«M'empodero
quan no em moc.
L'entretoc
així evito.
Em limito
com l'estruç
i no acús
cap problema,
ni un dilema
no em consum,
ni el can Bum
d'una causa.
L'andropausa
del partit
fit a fit
me la miro
i al cuïro
de ma faç
jugo l'as.»

 

 

LÝrica anglosaxona (quinze apariats)

mllauger | 20 Maig, 2018 17:08


Lírica anglosaxona

 

 

Benaurades les mètriques, que poden

deslliurar-nos del Jo, com va dir Auden!


El gebre de gener i el sol d’agost

ens fan savis si els canta Robert Frost.


Amb ànim mig joiós mig malastruc

fa poesia hipnòtica, Louise Glück.


Qui encara no el conegui, que no tardi

a ser feliç llegint versos de Hardy.


Quan va rebre el guardó, no va dir vini,

vidi, vinci, el bonàs de Seamus Heany.

Els primers fills de Déu varen ser cucs,

diu un poema bíblic de Ted Hughes.


La tardor és un retaule d’infinits

melancòlics als versos de John Keats.


En un mas del Midwest nasqué la musa

profunda i casolana de Ted Kooser.


Perquè les hores sòrdides no us marquin

tractau-les amb l’humor de Philip Larkin.

Feia riure als infants, i així és guaria

l’esperit melancòlic, Edward Lear.


No es fixava en els roures ni en els àsters

sinó en els cors humans, Edgar Lee Masters.


Mostra el seu cor més íntim, i són molts

els lectors que s’hi veuren, Sharon Olds.


Un poema d’un corb sinistre fou

el llegat perdurable d’Allan Poe.


Amb vers punyent, ens va mostrar el desig

dels cors i els cossos lliures, Adrienne Rich.


Fes-nos viure en la ment, inventa’ns, tiba’ns

els nervis amb els mots, Wallace Stevens!

 


 

 

(aquest post n'amplia un d'anterior, on ja figuraven un grapat dels apariats)

 

 

 

De part de les criatures del "Volen quan volen", grÓcies

mllauger | 01 Maig, 2018 21:12


 

Ara que han passat les presentacions i que ha passat Sant Jordi, a les criatures del Volen quan volen els correspon mostrar-se agraïdes. Gràcies, doncs.


En primer lloc, a Ariadna Ferrer i Guillem Alfocea, d’editorial Arrela, els editors entusiastes i rigorosos que qualsevol autor voldria.


I a Carles Moll, naturalment, per les il·lustracions meravelloses.


Als que heu estat amb mi presentant-lo o llegint-lo davant gent:

  • Miquel Rayó, comentant, i Clara ingold, llegint, a Palma.

  • Josep-Lluís Aguiló, llegint i comentant, a Manacor.

  • Esteve Miralles i Gisela Ruiz, llegint i comentant, a Barcelona.

  • Fàtima Anglada, llegint, comentant i fent llegir a infants, a Ciutadella.

  • Apolònia Serra, llegint, a Palma una altra vegada.

  • Gisela Ruiz i Inès, a Montcada i Reixac.

I també, és clar, al personal de Drac Màgic, Món de Llibres, Espai Mallorca, VadeLlibres i Llibreria Lluna.


Als que n’heu fet ressenyes i articles a premsa o blogs, sempre generosos:

 

A les periodistes que m'heu fet entrevsistes a tota plana:

I als que m’heu entrevistat a Ona Mallorca, IB3-Ràdio i Ràdio Menorca.

I a Montse Mas, que en va llegir un al Catalunya Migdia, de Catalunya Ràdio.


Als que l’heu inclòs, de manera més breu o més extensa, entre les vostres recomanacions de Sant Jordi: Pere Antoni Pons, Toni Trobat, Sònia Moll, Jaume Claret, Sebastià Alzamora. I a Enric Aymerich, de Laie.


Als que n’heu fet posts de facebook o piulades amigues: Pere Antoni Pons, Sònia Moll, Jaume Claret, Josep Manuel Vidal-Illanes, Tina Vallès, Jaume Subirana, Esteve Miralles, Bernat Puigtobella.


I als que heu feu comentaris a les xarxes socials, que no heu sortit tots. I als que heu vengut a les presentacions. I als que m’he fet comentaris privats, per a qui l’agraïment també és privat.

 

 

 
 

 

 

 


Nit amb boira i cavalls, de Raymond Carver

mllauger | 01 Abril, 2018 09:25

 

 

Diumenge pasqual amb poemàs (com n’ha dit un bon amic que l’ha llegit) de Raymond Carver.

 

 

Nit amb boira i cavalls

 

 

Eren a la sala d’estar. Dient-se

adéu. La pèrdua els ressonava a les orelles.

Havien passat moltes coses junts, però ara

ja no podien fer una altra passa. A més, per a ell

hi havia una altra persona. Queien llàgrimes

quan un cavall va aparèixer d’entre la boira

i va anar al jardí de davant. Després, un altre, i

un altre. Ella va sortir i va dir,

“D’on heu sortit, cavallets guapos?”

i va caminar entre ells, plorant,

tocant-los el llom. Els cavalls van començar

a pasturar en el jardí de davant.

Ell va fer dues trucades: una va anar directament

al xèrif: “Hi ha algú que té els cavalls per fora.”

Però també hi va haver aquella altra trucada.

Després va anar amb la seva dona al jardí

de davant i allà van parlar i mormolar

als cavalls, junts. (Passés el que

passés, passava en un altre temps.)

Els cavalls tallaven l’herba del jardí,

aquella nit. Un llum vermell d’emergència

va llampeguejar mentre un cotxe sortia de la boira.

Veus que arribaven des de la boira.

Al final d’aquella llarga nit,

quan van acabar per passar-se els braços

un al voltant de l’altre, l’abraçada era plena

de passió i memòria. Cadascú recordava

la joventut de l’altre. Ara alguna cosa havia acabat,

alguna cosa corria per ocupar el seu lloc.

Va arribar el moment del comiat.

“Adéu, endavant”, va dir ella.

I l’allunyament.

Molt més endavant,

ell recordava haver fet una trucada desastrosa.

Una trucada que s’aferrava i s’aferrava,

una maledicció. Era bàsicament

això. La resta de la seva vida.

Maledicció.

 

Raymond Carver

 

traducció mallauger

 

 


 

 

 
 

 

Prop de Klamath, amb Carver

mllauger | 15 Marš, 2018 15:05

 

 

Avui podríem anar a pescar salmons per Oregon amb Raymond Carver. Per allà, pel wilderness.

Ell no hi va arribar, però passat el colze dels 55, miram de seguir trepitjant neus i roques, cap als estanys tranquils.

 

 

Prop de Klamath

 

 

Som al voltant del bidó de benzina amb foc

i ens escalfem, ens escalfem mans

i cares, en les seves llepades de calor pura.

 

Ens portem als llavis tasses

de cafè fumejant i en bevem

amb les dues mans. Però som pescadors

 

de salmons. I ara trepitgem amb força

la neu i les roques i anem corrent amunt,

a poc a poc, plens d’amor, cap als estanys tranquils.

 

 

 

traducció mallauger

(més Carver, aquí o aquí)

 

 

 

1 2 3 ... 125 126 127  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS