miquel àngel llauger

Diuen les notícies que els mossos d'esquadra han retirat un artefacte col·locat a la seu d'ICV del districte barceloní de Sant Andreu. No és la primera agressió que rep ICV a les darreres setmanes: el passat 21 de setembre, aquesta mateixa seu va patir un atac que pretenia denunciar la detenció d'un dels arrestats per la crema de fotos del rei. S'hi va cremar una bandera espanyola i es varen fer pintades contra la monarquia.

Posar un explosiu en una seu d'ICV és la millor manera d'atacar la bandera i la monarquia espanyoles? Hi ha individus en què la quantitat de neurones és inversament proporcional al fervor nacional. La seva curtor no és el pitjor, perquè qui col·loca un artefacte explosiu, per petit que sigui, sap (hauria de saber, almenys) que s'arrisca: un mal rebot, algú que passava...

Als estimats companys d'ICV, l'esquerra verda i intel·ligent, una abraçada de solidaritat.

Son Real no té preu.

I continuarà sense tenir-ne: ahir, el Consell de Mallorca va denegar l'interès social per al projecte de camp de golf de Son Real, a Santa Margalida. És a dir, que no hi haurà golf amb 450 places hoteleres, ocupació de 825.000 metres quadrats i construcció de dinou edificis, tot a sòl rústic de valor paisatgístic i arqueològic, en una zona fins ara salvada de la urbanització.

Una victòria. Un positiu per al balanç dels nous governs progressistes. Un glop d'autoestima per als que feim excursions reivindicatives pensant que hi ha batalles que es guanyen. Un argument contra els que no noten que hi hagi canvis.

El País d'avui publica la transcripció d'una conversa entre George W. Bush i José María Aznar (el del bigotet, us en recordau?), de les setmanes prèvies a la guerra d'Iraq. Llegiu-la, val la pena. Jo només destacaré tres frases de Bush a Aznar:

- A mi em guia un sentit de la responsabilitat històrica com a tu.

- És el poder incontenible de la llibertat.

- Estic en pau amb mi mateix.

Això respon la pregunta següent: quan un dirigeix una guerra en què es juga l'hegemonia militar i el petroli, en què moriran milers de persones i que no arreglarà res, ¿es creu la retòrica barata de defensa de la pau i la llibertat amb què la revesteix davant el món?

Naturalment, que se la creu. Les criatures humanes tenim una capacitat inesgotable de presentar la millor imatge de nosaltres mateixos davant el mirall de nosaltres mateixos. Per deformada que sigui.

Això no millora el judici que ens haguem de formar de George W. Bush, ni el fa més inofensiu. Tot al contrari.

El metro va bien: nova consigna del PP.

En una tertúlia de ràdio, ahir, els representants del PP despotricaven del tancament del metro al·legant que, a Mallorca, la major part dels dies no plou. Bo d'arreglar, per tant: un metro amb un baròmetre. Podria ser d'aquells de tots la vida, amb un frare, que, amb baixes pressions, en lloc d'assenyalar turmentes assenyali "metro tancat".

Un dels participants va arribar a dir que els riscos derivats de les inundacions s'arreglaven amb uns bons serveis de seguretat. Tot té solució: un metro amb socorristes, com les piscines i les platges. I, de pas, una possible sèrie per a la televisió local: "Els vigilants del metro".

Si en un enquesta es demana a la gent que puntuï la dreta i l'esquerra en diversos epígrafs, l'esquerra surt millor puntuada en honestedat (faltaria!), però la dreta surt millor puntuada en eficàcia i bona gestió: tòpics, imatges prefabricades i instal·lades que són males de combatre, tot i l'aclaparadora evidència en contra...

El passat govern Matas ha estat el paroxisme del nyap, el nyarro i el bunyol. No hi cap càrrec del nou govern que no se'n faci creus del panorama que ha trobat: factures sense pagar, despesa sense criteris racionals, equips de treball mal organitzats, feines pendents...

(foto DM)

La inundació del metro no és anècdota: és categoria pura, Arquetip del Bunyol Pepero.

Aquesta setmana vàrem presentar el llibre Homes i dones per la pau. Converses a Israel i Palestina sobre la pau, els drets i la justícia, del qual som autors Rodrigo del Pozo, Margalida Capellà i jo mateix (amb esplèndides fotografies de Virginia Paradinas). La presentació va ser un èxit: unes vuitanta persones i una commovedora intervenció de Meir Margalit, pacifista israelià i home just i imprescindible allà on n'hi hagi.

Són setze entrevistes amb homes i dones que treballen, tant a Israel com a Palestina, en moviments diversos: pacifistes, de drets humans, contra el Mur, etc. Gent que treballa a contracorrent, sovint enfrontada a la incomprensió de les seves societats. Gent que pensa que aquest conflicte no és com el clima, alguna cosa que pertany a l'ordre natural de les coses i que no és a les nostres mans canviar (entrevista a Meir Margalit), o que pensa que hi ha una gran diferència entre la fosca absoluta i la fosca en què hi ha algunes espelmes enceses (entrevista a Reuven Kaminer).

Hi ha llibres per als lectors d'aquest blog que compleixin les condicions següents:

a) que em truquin o em vinguin a veure (som localitzable al Grup Parlamentari del Bloc, Parlament de les Illes Balears).

b) que es comprometin a llegir-lo.

c) que es comprometin a, una vegada llegit, posar-me en dues o tres línies, per escrit, la seva opinió o impressió sobre el llibre.

(Oferta subjecta a disponibilitat: deu exemplars)

Aina Castillo, exconsellera de Salut i diputada del PP, ha establert la posició del seu partit sobre la possible ubicació del nou hospital a Son Hugo amb una pregunta clàssica: a qui beneficia? Cui prodest?, per recórrer a la latinada corresponent.

El PP mostra el llautó d'una associació mental que ells deuen automatitzada: allà on hi ha una decisió amb implicacions urbanístiques, hi ha beneficiari.

... que todos son de su condición.

Fa tres dies, l'amic Biel havia de fer una gestió, i va anar a la Delegació d'Hisenda del carrer Gaspar Sabater de Palma. Arribat a l'edifici, va demanar indicacions al guarda jurat que hi havia a la porta. Quan aquest li va demanar que li parlàs en castellà, en Biel, amb un sentit de la fidelitat lingüística que altres (ai las!) no tenim, va repetir la pregunta en català, mirant de ser entenedor. Ho va fer sense perdre la compostura: ho sé perquè m'ho ha dit, i me'l crec perquè el conec. El guarda (de qui només se'ns donen inicials, mentre que en Biel ha sortit amb nom, llinatges i ocupació), en lloc de fer l'esforç d'entendre, o d'anar a cercar algú altre que entengués la llengua vernácula, va deixar en Biel a fora, castigat.

El Mundo es fa ressò de la història, amb la seva habitual estimació per la veracitat. En Biel (i l'altre Biel, el meu portaveu parlamentari) són uns agressors que volen forçar el pobre J.V.M. a parlar en català. Avui surt el Círculo Balear a mostrar la seva solidaritat amb el guarda. Els circuleros acusen els Biels de coacció, de crear un clima de confrontació i d'atemptar contra els drets lingüístics de J.V.M. És a dir: qui només volia exercir el seu dret de parlar i de ser entès en català atempta contra els drets lingüístic de qui es nega a admetre que Palma no és Valladolid!

Una abraçada per a en Biel, i, per descomptat, per a C. (la incomparable!), i no patiu, ni us en faceu mala sang, que tampoc no val la pena.

Atenció: el blog RETON·NA, així, amb ena geminada.

Recuperat l'alè.

Preparau-vos.