miquel àngel llauger

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Benvinguda sigui, només faltaria, la metamorfosi proteccionista del PP. Veure'ls als seus escons del Parlament exhibint cartells que reclamaven la protecció completa de cala Blanca, de cala Marçal i del Pujol va resultar commovedor. Veure'ls, després, manifestar-se a cala Blanca, en un matí de diumenge de fred i aigua, va resultar una escena de les que fan recuperar la confiança en la capacitat humana de redimir-se dels errors més contumaços. És veritat que si haguessin arribat al camí recte quatre anys abans, potser ara no tindríem Mallorca i Eivissa convertides en un scalextric, ni els parcs naturals esborrats del mapa, ni un hospital ubicat per afavorir negocis urbanístics de restaurant, però en fi: més val tard que mai, quan d'una bona causa es tracta.

La darrera consigna de PP és pregonar que ells són tan defensors del territori com qualsevol altre, o, millor encara, que qualsevol altre ho és tan poc com ells. Per demostrar-ho, si fa falta, recorren a l'exigència de protecció d'àrees naturals per les quals no han mogut un dit ni des de governs municipals, ni des del Consell ni des del Govern quan hi governaven. Serveixi com a exemple recordar que cap dels dos batles populars d'Andratx de l'anterior legislatura, ni l'exguàrdia civil a qui se'n varen dur els seus excompanys ni el seu successor, no va fer res per incloure la protecció de cala Blanca en una revisió de planejament que estava en marxa. Una història massa llarga com per explicar-la en una pancarta.

Ja n'hi ha prou, però, de repassos històrics: al cap i a la fi, tot és massa conegut, i el PP tampoc no ho té fàcil, per fer creure que són els abanderats de la defensa de la terra. A més, ara estan iniciant un procés de rehabilitació que, com és ben sabut, sempre és llarg i difícil i mai no està lliure ni de recaigudes ocasionals ni de risc de fracàs. I el darrer que necessita algú que vol superar les conductes esgarriades del passat és que se li recordi la seva vida de vici anterior. No: el PP té per davant una vida carregada de noves oportunitats i és el nostre deure socórrer-lo en els seus bons propòsits.

Com a reforç positiu, des del Bloc li agraïm la seva demanda de millorar la llei de mesures de protecció de territori amb la inclusió de tota cala Blanca, tota cala Marçal i el Pujol: la tramitació parlamentària de la llei permetrà salvar-les i tendrem una llista de noves àrees naturals conservades més completa. I si també, per la via d'aquesta llei o de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, podem eliminar les colossals operacions d'urbanisme a la carta de les Àrees de Reconversió Territorial, molt millor encara.

Això sí: qui ajuda algú altre a millorar el seu comportament també té el deure de ser exigent i de marcar-li nous objectius que serveixin d'estímul. La metamorfosi proteccionista del PP serà mes creïble com més els dugui a posicionaments que suposin una modificació nítida de posicions anteriors i que no siguin purs instruments de tacticisme partidista. Se m'ocorren dos reptes immediats per als amics del PP. El primer, votar favorablement a la totalitat de llei de mesures de protecció del territori: és a dir, de les àrees de les quals ara els agrada parlar, però també de la protecció de les Fontanelles i de la derogació de les mesures d'excepció urbanística inventades pel govern anterior. I el segon, posar els seus batles a protegir: els de Santanyí i Felanitx, naturament, però també el d'Escorca, per exemple, que té en la qüestió del Guix una bona ocasió de demostrar que la conversió va de veres.

Per la seva lucidesa, enginy, perspicàcia i clarividència, avui us reproduesc un test sobre UM i EU-EV, no sense esmentar que el devem a Pepe García, l'activíssim regidor de Pollença i blogaire.

Trii la resposta correcta;

1r) Quin partit defensa als seus estatuts el dret d'autodeterminació dels diversos pobles de l'Estat?

A) EU-EV.
B) UM.

2n) Quin partit s'ha oposat sempre contundentment a la política centralista del PP i va estar a l'oposició al govern PP-UM a la passada legislatura?

A) EU-EV.
B) UM.

3r) Quin partit va rebutjar la reforma de l'estatut pactada per PP-PSOE-UM la passada legislatura per considerar que era insuficient i que les Balears mereixien el màxim autogovern?

A) EU-EV.
B) UM.

4rt) Quin partit ha estat sempre al costat de les diverses entitats que defensen la llengua catalana i ha rebutjat les mesures del govern Matas-Munar contra el català adoptades la passada legislatura?

A) EU-EV.
B) UM.

5è) Quin partit ha defensat sempre la màxima protecció per als espais naturals front a les agressions dels successius governs PP-UM?

A) EU-EV.
B) UM

6è) Quin partit ha mantingut tradicionalment bones relacions amb el PSM i ERC i, de fet, ha integrat coalicions electorals en les darreres convocatòries?

A) EU-EV.
B) UM.

7è) Quin partit rebutja clarament qualsevol casta de suport a un hipotètic govern presidit per Mariano Rajoy?

A) EU-EV.
B) UM.

8è) Quin partit descarta totalment un suport futur al retorn del PP al govern de les Illes Balears?

A) EU-EV.
B) UM.

9è) Quin partit té una presència al conjunt de les Illes Balears i no ha adoptat tradicionalment actituds insularistes que, amb raó, generen rebuig a Menorca, Eivissa i Formentera?

A) EU-EV.
B) UM.

10è) Quin partit defensa clarament la idea de Països Catalans?

A) EU-EV.
B) UM.

Una vegada emplenades les respostes, envii vostè el resultat a les direccions d'ERC i Entesa juntament amb unes bones ulleres.

No fa gaire s'ha constituït al Parlament de les Illes Balears, a l'igual que en legislatures anteriors i amb presència de diputats i diputades de tots els grups polítics, l'Intergrup "Pau al Sahara", amb la intenció de fer una tasca de suport a un procés polític que condueixi a la pau respectant el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

Poc després d'haver-se constituït, l'Intergrup ha rebut, per part del Frente Polisario, una invitació per participar al seu XII Congrés, que s'ha celebrat a Tifariti, als anomenats "territoris allibertats".

Als membres de l'Intergrup ens hauria agradat assistir al Congrés, però la seva coincidència en el temps amb el debat dels pressuposts autonòmics ho ha fet impossible. Així i tot, s'ha enviat al XII Congrés de Polisario una salutació de suport.

La diplomàcia marroquina ha conegut (o ha intuït) la invitació. El Cònsul General del Marroc a Barcelona ha remès un escrit a la Presidenta del Parlament sol·licitant que cap dels membres de la Cambra participi al Congrés del Polisario, amb l'espectacular argument que es tracta d'un acte "contrari a la legalitat internacional".

No sabem si la diplomàcia marroquina coneix també la salutació solidària de l'Intergrup, però ja els la farem arribar.

Marroc pressiona, incansable. Siguem incansables, també, en el suport als sahrauís.   

Roda de premsa de la PLataforma PANIC, formada per Ses Majestats els Reis d'Orient, l'oncle Tió i el Pare Noel.

04/12/07 - La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta  que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l'Orient Llunyà.

Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

1. no regalar per regalar i mantenir un criteri racional

2. acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició

3. evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar

4. prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa

5. prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat

6. no deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi

7. donar preferència a regals culturals i amb contingut

8. dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.

PD: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.

(Origen: SETEM, conegut gràcies a un enviament de l'amic J.)

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Dilluns passat, amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va lliurar 140.000 firmes davant l'ambaixada de Xina a Espanya. L'escrit signat instava el primer ministre de la República Popular Xina a l'abolició de la pena de mort al país. Aquest acte forma part de la campanya «Saps a què es juga a la Xina?», de denúncia de la situació dels drets humans al país que ha d'acollir la celebració dels propers Jocs Olímpics d'estiu.

Una vegada més, Aministia Internacional posa el dit a la ferida: recorda una flagrant situació de violació dels drets humans, i, de passada, denuncia la fabulosa operació de rentat de cara internacional que farà el règim xinès amb la celebració a Beijing, el proper mes d'agost, dels Jocs Olímpics. Amnistia demostra un bon sentit de l'oportunitat quan retreu el paràgraf de la Carta Olímpic que estableix que «l'objectiu de l'Olimpisme és posar arreu l'esport al servei del desenvolupament harmoniós de l'home, per encoratjar la instauració d'una societat pacífica preocupada per preservar la dignitat humana».

Al país on la torxa olímpica farà la seva propera estació, la situació dels drets humans és ben lluny d'aquest objectiu declarat de l'olimpisme de servir al «desenvolupament harmoniós de l'home» i de «preservar la dignitat humana». Hi ha, en primer lloc, la sagnant situació pel que fa a la pena de mort: la mateixa Amnistia informa que a la Xina es porten a terme el 65% de totes les execucions del món. D'acord amb les xifres oficials, el 2006 varen ser executades almenys 1.010 persones, tot i que altres fonts parlen d'entre 7.500 i 8.000. La pena de mort es manté per a uns 68 delictes, incloent alguns delictes que no són de sang, com el frau fiscal, la malversació i el tràfic de drogues, cosa que fa d'aquest immens país un des més entusiastes practicants de l'assassinat legal.

A la Xina persisteix, a més a més, una política continuada de repressió contra les llibertats polítiques i contra les llibertats d'expressió i d'informació. Les denúncies d'empresonament de periodistes, clausura de publicacions i censura sobre Internet són constants. Tampoc no falta la repressió contra els activistes polítics i defensors dels drets humans, que són sotmesos a arbitraris arrestos domicilaris i empresonaments.

Més encara: el règim xinès es caracteritza pel sotmetiment de les minories que volen veure reconeguts els seus drets nacionals i que volen poder exercir l'autodeterminació. Un país de més de mil milions d'habitants difícilment pot ser homogeni en el terreny de la llengua, la cultura i el sentiments de pertinença, realitat òbvia que les autoritats xineses no accepten. L'exemple més conegut és el del Tibet, sotmès a ocupació i a una repressió d'anys. És el cas, també, d'altres minories, com els uigurs de la República Autònoma de Xinjiang (fent frontera amb les repúbliques de l'Àsia Central), de llengua altaica i de religió musulmana.

Podem acabar aquest ràpid recorregut per l'historial xinès en matèria de drets humans recordant el paper més que qüestionable que ha jugat en els recents esdeveniments a Myanmar. La Xina ha estat el suport principal del règim birmà, que ha exercit una brutal repressió contra els manifestants que demanaven més democràcia, i l'ha emparat vetant l'adopció d'una resolució condemnatòria al Consell de Seguretat de Nacions Unides.

El proper mes d'agost, si les coses no canvien molt, assistirem al fastuós espectacle de les cerimònies olímpiques, el glamour de les medalles i l'èpica decepció de les derrotes, els pòdium amb himnes i banderes, i els nous registres al llibre dels rècords: un magnífic decorat que amagarà la trista situació dels drets humans al país amfitrió.

El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà.

La vaca i l'óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries.

El lleó menjarà palla com el bou,  l'infant de llet jugarà vora el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp.

(Isaïes 11, 6-8)

I, a més a més, el PP reivindicarà la protecció del territori:

(publicat al Diari de Balears d'avui)

La referència a les experiències de coalició de les darreres convocatòries no és gratuïta: la continuïtat respecte del que s'ha fet els darrers anys és un primer element a prendre en consideració. Una trajectòria coherent té més possibilitats de ser entesa per l'electorat que una d'erràtica. Una novetat, en aquest sentit, puntua favorablement si suposa sumar, però és mal vista pels votants si suposa fracturar el que abans ja s'havia presentat de manera conjunta.

L'altre element bàsic a valorar a l'hora de fer una candidatura de suma és l'objectiu assolible de trencar el bipatidisme històric en què sembla encallat aquest país pel que fa a la seva representació al Congrés dels Diputats. Poca gent dubta que l'any 2004 Progressistes hauria obtingut un diputat si no hagués estat pel tràgic atemptat d'Atocha. I ningú no pot dubtar, perquè són matemàtiques, que els resultats del Bloc, extrapolats a les generals, ens situen al Congrés. Cal, per tant, no perdre l'ocasió de tenir el primer diputat que pogués posar l'obediència als interessos de les Illes Balears per davant de la disciplina dels dos grans grups parlamentaris espanyols. L'experiència del senador autonòmic Pere Sampol és ben il·lustrativa: en quatre mesos se l'ha vist més defensant els nostres interessos a Madrid que el que s'ha vist en quatre anys als vuits diputats del PP i del PSOE. Poder tenir al Congrés, la principal cambra de representació de l'estat, un diputat de vertadera obediència al país significaria una passa històrica per a la nostra autoestima i per a les nostres possibilitats de ser més entesos, més respectats i millor finançats.

Els partits que hem fet possibles les experiències de Progressistes i del Bloc hem de renovar els vots, tornar-nos a comprometre amb la idea que els que compartim allò essencial en programa i en discurs polític hem d'oferir a l'electorat propostes d'unitat. L'esperit de suma que ha fet possible les coalicions anteriors (i que ha permès, per exemple, que ara tinguem governs progressistes a les Balears, als consells i a municipis com Palma o Eivissa) ens ha de dur a estar oberts a incorporar més gent que comparteixi la nostra aposta pel progressisme, pel nacionalisme i per l'ecologisme. Partint del que ja hem construït, tenim les portes obertes. Les exclusions no formen part de la nostra manera de fer: menys encara, les exclusions de ningú amb qui ja compartim grups institucionals. Vistes les coses així, les eleccions generals poden deixar de ser un trencaclosques i un mal de cap i esdevenir, en la realitat i no en la retòrica, una oportunitat.

D'acord amb la macro-enquesta de la "Fundación Audiencias de la Comunicación y la Cultura", els votants del Bloc són els que més llegeixen: 9,3 llibres cada any, ben per damunt de la mitjana (7,9) i més que duplicant els votants d'Unió Mallorquina (4,3 llibres), situats a la cua.

Som també líders en assistència al cinema, a concerts i a exposicions. La intel·ligència està amb el Bloc: sempre ho havia sospitat.

Això sí: en una societat que de cada vegada llegeix menys (la que llegeix pitjor, diu el darrer inorme PISA sobre educació, però en aquest terreny la qualitat sí que va lligada a la quantitat), no sé si això és un bon auguri de futur.

Sigui com sigui, sempre tindrem l'orgull de representar la crème il·lustrada.

Aquest pont, llegiu llibres, anau a veure pel·lícules i anau a concerts: hem de mantenir el lideratge.

Crea itineraris de GR ("Gran Recorregut"), perquè després vinguin els propietaris i les sentències judicials i te'ls facin intransitables!

Mirau aquest cartell que el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Banyalbufat han posat al començament del camí de muntanya que duu a Estellencs.

L'eslògan final, després d'advertir del tancament, hauria d'haver estat:"CAMINA PER MALLORCA, SI POTS!"