miquel àngel llauger

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Benvinguda sigui, només faltaria, la metamorfosi proteccionista del PP. Veure'ls als seus escons del Parlament exhibint cartells que reclamaven la protecció completa de cala Blanca, de cala Marçal i del Pujol va resultar commovedor. Veure'ls, després, manifestar-se a cala Blanca, en un matí de diumenge de fred i aigua, va resultar una escena de les que fan recuperar la confiança en la capacitat humana de redimir-se dels errors més contumaços. És veritat que si haguessin arribat al camí recte quatre anys abans, potser ara no tindríem Mallorca i Eivissa convertides en un scalextric, ni els parcs naturals esborrats del mapa, ni un hospital ubicat per afavorir negocis urbanístics de restaurant, però en fi: més val tard que mai, quan d'una bona causa es tracta.

La darrera consigna de PP és pregonar que ells són tan defensors del territori com qualsevol altre, o, millor encara, que qualsevol altre ho és tan poc com ells. Per demostrar-ho, si fa falta, recorren a l'exigència de protecció d'àrees naturals per les quals no han mogut un dit ni des de governs municipals, ni des del Consell ni des del Govern quan hi governaven. Serveixi com a exemple recordar que cap dels dos batles populars d'Andratx de l'anterior legislatura, ni l'exguàrdia civil a qui se'n varen dur els seus excompanys ni el seu successor, no va fer res per incloure la protecció de cala Blanca en una revisió de planejament que estava en marxa. Una història massa llarga com per explicar-la en una pancarta.

Ja n'hi ha prou, però, de repassos històrics: al cap i a la fi, tot és massa conegut, i el PP tampoc no ho té fàcil, per fer creure que són els abanderats de la defensa de la terra. A més, ara estan iniciant un procés de rehabilitació que, com és ben sabut, sempre és llarg i difícil i mai no està lliure ni de recaigudes ocasionals ni de risc de fracàs. I el darrer que necessita algú que vol superar les conductes esgarriades del passat és que se li recordi la seva vida de vici anterior. No: el PP té per davant una vida carregada de noves oportunitats i és el nostre deure socórrer-lo en els seus bons propòsits.

Com a reforç positiu, des del Bloc li agraïm la seva demanda de millorar la llei de mesures de protecció de territori amb la inclusió de tota cala Blanca, tota cala Marçal i el Pujol: la tramitació parlamentària de la llei permetrà salvar-les i tendrem una llista de noves àrees naturals conservades més completa. I si també, per la via d'aquesta llei o de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, podem eliminar les colossals operacions d'urbanisme a la carta de les Àrees de Reconversió Territorial, molt millor encara.

Això sí: qui ajuda algú altre a millorar el seu comportament també té el deure de ser exigent i de marcar-li nous objectius que serveixin d'estímul. La metamorfosi proteccionista del PP serà mes creïble com més els dugui a posicionaments que suposin una modificació nítida de posicions anteriors i que no siguin purs instruments de tacticisme partidista. Se m'ocorren dos reptes immediats per als amics del PP. El primer, votar favorablement a la totalitat de llei de mesures de protecció del territori: és a dir, de les àrees de les quals ara els agrada parlar, però també de la protecció de les Fontanelles i de la derogació de les mesures d'excepció urbanística inventades pel govern anterior. I el segon, posar els seus batles a protegir: els de Santanyí i Felanitx, naturament, però també el d'Escorca, per exemple, que té en la qüestió del Guix una bona ocasió de demostrar que la conversió va de veres.