Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

A la clÝnica oncol˛gica (Ted Kooser)

mllauger | 03 Novembre, 2015 07:01

 

Cada vegada ho crec més: l'essència de la millor literatura és la pietat.

Com en aquest poema de Ted Kooser.

 

A la clínica oncològica

 

L’ajuden, mentre avança

cap a la porta oberta que duu a les consultes,

dues dones joves que supòs que són les seves germanes.

Totes dues s’inclinen com per sospesar un braç

i caminen amb el posat dur i recte

del coratge. A una distància que els deu semblar

molt gran, una infermera aguanta la porta,

tot somrient i donant ànims. Que pacient

que és, amb les seva roba com una vela blanca

amb marques de plecs. La malalta

mira des de sota la seva divertida gorra de llana

per veure com cada peu s’arrossega cap envant,

un darrere l’altre sota el seu pes.

No es veu enlloc ni inquietud

ni impaciència ni ràbia. La gràcia

omple el motlle net d’aquest moment

i totes les pàgines de les revistes es queden quietes.

 

(Ted Kooser, Delights & shadows, traducció de MAL)

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS