miquel àngel llauger

Lisbona és el títol del bell (i melangiós) volum de versos en què Gabriel de la S.T. Sampol canta la capital portuguesa.

Poemes sobre les pàtries: la pàtria malmenada i la pàtria escollida, i també aquesta altra pàtria que són les lletres.

Encara hi ha poetes que fan sonets ben fets.

Praça de Camões

Muden els temps i muden voluntats

i  tu ho veus tot mudar des de l’altura

amb la calma que et dóna la ventura

de ser bronze i ser versos celebrats.

Com sempre a tu venim enlluernats;

és tocar mare veure’t la figura:

mirar-te ens fa sentir la forma pura

dels sonets tantes voltes recitats.

No som bronze, però, i tot flueix:

per a nosaltres tot mudant fa via,

tant que ben prompte tot es desconeix.

I allò que estimam més molt més canvia:

malgrat el teu avís tard es coneix

que ni tan sols no muda com solia.