Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Renard

mllauger | 10 Maig, 2016 17:10

 

Podríem dir que de la sèrie "mestres de la brevetat", de la qual ja us he donat els capítols de Stanislaw Jerzy Lec i de Ramón Gómez de la Serna, aquesta selecció del volum Els burgesos són sempre els altres, que ja és una selecció, feta i traduïda per Antoni Clapés, de l'oceànic Journal de Jules Renard. Oh, com m'agradaria tenir el do dels mestres de la cosa breu!

Aquí els teniu. La dotzena reglamentària:

 

Si em vinguessis a abraçar mentre llegeixo Baudelaire seria capaç de no interrompre'm, i si m'anunciessin la mort del pare entre dues estrofes de Victor Hugo, llavors diria: Espereu-vos!

La ironia és el pudor de la humanitat.

La modèstia escau als homes il·lustres. El que costa és ser modest quan no s'és ningú.

He estat feliç, però no és el que m'ha fet més feliç.

M'agrada la solitud, fins i tot quan estic sol.

Són còmodes, els enterraments. Pots semblar sorrut amb la gent: s'ho prenen com si fos tristor.

Les persones felices no tenen dret a l'optimisme: és un insult a la desgràcia.

Esdevinc una mica més modest, però una mica més orgullós de la meva modèstia.

Déu: un altre que es creu immortal!

Hem vingut aquí per riure. En el Purgatori o l'Infern no podem fer-ho. I en el Paradís no seria corrrecte.

La poesia m'ha salvat de la infecta malaltia de la severitat.

Un escriptor només ha de ser un escriptor. I la resta és literatura.

 

(Jules RENARD. Els burgesos són sempre els altres. Selecció i traducció d'Antoni Clapés. Edicions Sidillà)

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS