miquel àngel llauger

Escenari: una ferreteria d’un poble del nord de Mallorca.

Personatges: un empleat, i un grup de compradors, a un dels quals anomenarem l’imbècil. Té una cinquantena d’anys, és calb i grandot. Si fos americà i visqués dins un conte de Raymond Carver, duria una camisa de quadres. Com que és mallorquí, duu una camisa que no deixa cap petja en el record de qui va presenciar l’escena.

COMPRADORA (assenyalant amb el cap un prestatge amb aparells elèctrics): Teniu lladres?

EMPLEAT: Com els voleu?

L’IMBÈCIL (interrompent): N’hi ha molts de lladres, pes carrer! Pots triar: moros, filipinos, colombians…

(Fa una pausa. L’empleat somriu, la compradora fa un sospir d’assentiment resignat. L’imbècil continua)

L’IMBÈCIL: Els podries enxufar a tots, a veure si s’enrampaven!

(Alça el cap, i fa una mirada de torero entorn seu, per comprovar les rialles de tothom).

COMPRADORA: Ai, Déu meu…

EMPLEAT: No, si no te dic…

Tants de segles de civilització, per això.

 El principal diari d'Iran convoca un concurs de caricatures sobre l'Holocaust. La caricatura de l'Holocaust ja està feta, però. Cap dels treballs que es presentin al certamen iranià no podrà superar Maus, una de les obres més importants de la història del còmic, una obra mestra, no ja del còmic, sinó de la narrativa sobre la història contemporània. Commevedora amb el poder amb què l'art de veritat pot ser commovedor. És obra d'Art Spiegelman, fill d'un supervivent d'un dels camps de concentració nazis. L'edició en català l'ha treta Inrevés, casa editora de Palma.