miquel àngel llauger

Escenari: una ferreteria d’un poble del nord de Mallorca.

Personatges: un empleat, i un grup de compradors, a un dels quals anomenarem l’imbècil. Té una cinquantena d’anys, és calb i grandot. Si fos americà i visqués dins un conte de Raymond Carver, duria una camisa de quadres. Com que és mallorquí, duu una camisa que no deixa cap petja en el record de qui va presenciar l’escena.

COMPRADORA (assenyalant amb el cap un prestatge amb aparells elèctrics): Teniu lladres?

EMPLEAT: Com els voleu?

L’IMBÈCIL (interrompent): N’hi ha molts de lladres, pes carrer! Pots triar: moros, filipinos, colombians…

(Fa una pausa. L’empleat somriu, la compradora fa un sospir d’assentiment resignat. L’imbècil continua)

L’IMBÈCIL: Els podries enxufar a tots, a veure si s’enrampaven!

(Alça el cap, i fa una mirada de torero entorn seu, per comprovar les rialles de tothom).

COMPRADORA: Ai, Déu meu…

EMPLEAT: No, si no te dic…

Tants de segles de civilització, per això.