miquel àngel llauger

Llegesc, en un suplement dominical, que els arqueòlegs i geòlegs tenen localitzat al nord d'Iran, prop de la frontera amb Turquia, el Jardí en què Eva va acceptar la poma que li oferia la serp. La cosa va anar així, resumint: un empitjorament de les condicions ambientals va fer minvar la disponibilitat d'aliments i va sorgir la necessitat de conrear la terra. Aquest pas no degué ser viscut com un gran avanç sinó com una condemna necessària per sobreviure, i va fer néixer en el tendre esperit d'aquells llunyans avantpassats aquesta enyorança, que encara arrossegam, de l'Edèn, el lloc d'abans de les fronteres entre els humans i la resta. Diuen els científics que aquells primers camperols, d'ara fa 10.500 anys, patien d'un mal esmalt dental i tenien flatulències, perquè menjaven, sobretot, pèsols i llenties. Les flatulències són, així, l'estigma de la Caiguda. Ara, però, la pregunta que no em deixa dormir és: ¿quin és el registre fòssil de les flatulències?