miquel àngel llauger

comentaris, versos, perplexitats, troballes

No vull saber ja res de les cariàtides

mllauger | 23 Març, 2011 18:13

No vull saber ja res de les cariàtides.

Aquest és l'enigmàtic decasíl·lab (amb sinèresi antireglamentària a "cariàtides") amb què acaba el poema "Cor podrit", del gran Vinyoli (El griu, 1978).

Potser l'enigma era aquest: trenta-tants d'anys després algú que s'acomiadava d'unes cariàtides l'havia d'entendre a la seva manera.

Doncs això: No vull saber ja res de les cariàtides.

(La cita era massa bona per no aprofitar-la, però potser dóna una idea falsa de l'ànim del meu comiat de les cariàtides d'Anckermann. Ha estat un honor, servir el poble. I ara: NO PASSARAN)

Presentació

M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.