miquel àngel llauger

“Amb l’handbol”, va dir el jove campió,

“no crec que pugui fer-me milionari,

però veig un camí per arribar-hi

si em caso amb una Infanta de Borbó”.

I va ser un braguetasso tan rodó

que féu inevitable el corol·lari:

“Podré viure per sempre de l’erari

de tothom si no em falla la vivor”.

Tot el que ve després: la mangarrufa,

l’estafa, la factura que s’estufa,

la societat fantasma i el complot,

tot té el mateix propòsit, en essència,

que l’enllaç que el titula d’Excel·lència:

en llenguatge plebeu, xuclar del pot.