miquel àngel llauger

(publicat al dBalears d'avui)

La primera meitat de febrer ha resultat profitosa, i el premi a la pardalada pepera de la quinzena està francament disputat. Una anàlisi detinguda de les animalades emeses m’ha permès seleccionar una terna d’on hauria de sortir la bajanada guanyadora: que cadascú triï.

Per ordre cronològic, començam amb Margalida Moner, que va declarar que s’hauria d’haver tancat el Principal d’un dia per l’altre, com Spanair. L’exabrupte no li devia sonar tan greu, a Margalida Moner: ella, que va prescindir religiosament del Teatre Principal fins al dia que la’n varen fer gerent, pensa que ningú no el trobaria a faltar. Per al teatre que a ella li agrada, i que ella entén que és el que agrada de veritat a la gent, ja hi ha els locals parroquials. A més, la frase resulta d’un tacte exquisit per als treballadors de Spanair que es varen quedar sense feina.

Les dues frases següents, si les cròniques no ens enganyen, varen ser proferides en seu parlamentària, per la qual cosa mereixen el qualificatiu literal de pardalades solemnes. La primera és de la diputada Catalina Palau, que va assegurar que l’avortament és la primera causa de mort al país. Ni càncer ni cor: avortament. És la doctrina de la interrupció de l’embaràs com a crim de sang, que llança l’acusació d’assassines sobre milers de dones, moltes de les quals, a més d’aquest, deuen haver comès el pecat de votar el PP. Palau és més valenta que Rouco Varela. La frase és encara més grotesca si tenim en compte que, a la mateixa sessió parlamentària, el PP va votar a favor d’una iniciativa perquè les dones assassines tinguessin més facilitats perquè la sanitat pública finançàs els seus assassinats.

I acabam amb el diputat Fernando Rubio, que va explicar allò tan entendridor que diu que si el govern Bauzá no vol que el català sigui un requisit per accedir a la funció pública és perquè la llengua pròpia sigui més estimada i deixi de ser vista com una càrrega. Seguint l’argumentació, podríem proposar la supressió de les multes de trànsit, cosa que, ben segur, donaria com a resultat una adhesió amorosa de tota la població al Codi de Circulació.

Ja ho sabeu: jo he seleccionat els finalistes, ara que cadascú reparteixi l’or, la plata i el bronze així com trobi. I una nota final: tot el que va dir Matas a Évole té, com el Tourmalet o l’Alpe d’Huez, la consideració de fora de categoria.