Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Pascal d'estiu

mllauger | 11 Juliol, 2014 16:46

L’univers és una esfera infinita, el centre de la qual és a tot arreu, i especialment a la mar, a uns cinquanta metres de la vorera, a la boia on he arribat nedant i al costat de la qual m’he aturat un moment a fer el mort.

 

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Vainilla i xocolata

mllauger | 09 Juliol, 2014 06:00

 
 
 
Iniciació als escacs, primera lliçó. Començam distingint peons, torres, cavalls, alfls, rei i reina, i explicant que, en el joc, s’enfronten dos equips que es distingeixen, com resulta fàcil veure, pel color.
 
-  Sí. Les de vainilla i les de xocolata.
 
El món s’organitza en oposicions cromàtiques elementals, seguint el patró de les natilles.
 
 
 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Si anau de "raros"...

mllauger | 08 Juliol, 2014 06:56


 
Ei, si anau de raros, us empassau aquesta. Que els normals tambe tenim qui ens defensi.
 
"Voler dur una vida normal és una estupidesa idealista que es queda en un pur acte de voluntat; en tot cas, un personatge rar és una caricatura d'un home normal. La conducta rara no fa més que destacar els aspectes d'excepció i crea un producte molt més superficial que el model que vol transgredir. Un home rar fa riure perquè és un mal imitador."
 
Guillem Simó. En aquesta part del món. 
 
 

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Cel musical

mllauger | 05 Juliol, 2014 07:39

 
 

Si és una nit d’estiu, i ets a prop de la mar, i alces els ulls cap a la volta estelada, cap al tapís de tatxes roents que Pitàgores deia que fan una música que no sentim perquè és el fons de silenci contra el qual es retallen les nostres veus, i sents, somort però nítid, el martelleig del darrer subgènere house, o el que sigui, llavors comprens que de totes les històries de la Història, la història primordial, la que ho diu tot del bípede plomat, és sense dubte la de la Caiguda.

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Un infant que ho sabia (Blok)

mllauger | 03 Juliol, 2014 07:05

 
 
Des del cor d’una església, una noia cantava
el misteri del mar que solquen tantes naus,
el misteri dels homes perduts en terra estranya,
d’aquells que l’alegria ja havien oblidat.

Volant cap a la cúpula, la seva veu, cantava,
i un raig li resplendia per sobre el muscle blanc,
i la gent, en la fosca, mirava i escoltava
la seva roba blanca cantant en aquell raig.

I tothom confiava que hi hauria alegria,
que els vaixells reposaven ancorats a un port dolç,
que en una terra estranya aquells homes tenien
una vida més clara, un recer lluminós.

Era el raig de llum tènue, i la veu era blana.
Solament, imposant-se per davant de l’altar,
partícip dels misteris, el plor d’un nen s’alçava;
sabia que ningú no havia de tornar.

Agost del 1905
 
Preciositats com aquesta, a Venjança i altres poemes, d'Aleksandr Blok, en traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente, i publicat per Adesiara. Una de les joies de la collita d'enguany. 
 
 
 
      Blok 
 
 

De llibres | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS