miquel àngel llauger

Sembla que enguany no tenim un poeta de Primera Divisió de qui celebrar el centenari. Potser podríem aprofitar per posar-nos sota el patronatge de tres dones hors catégorie que durant aquest 2015 faran cent anys: una francesa que veia la vida de color de rosa i no es penedia de res, una sueca que va sentir As time goes by al Rick's i que tremolava quan els llums de gas s'esmorteïen i una nord-americana que tant veia arbres dels quals penjaven fruits estranys com penics que plovien del Cel.

I no deixem de llegir Espriu ni Vinyoli, ni d'altres, que cada any que passa són més bons.

Ni oblidem que és l'Any Llull, que sempre serà dels nostres, digui el que digui segons qui.

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

Si el 14 us ha vingut lleig, que el 15 sigui millor. I si el 14 ha estat guapo, doncs també: el 15, millor encara.