miquel àngel llauger

No fa gaire, un grandíssim lector em deia que la poesia és un gènere desconcertat. En les seves consideracions hi apareixien les esdrúixoles “pirotècnia” i “endogàmia”. Jo li deia que ho escrigués, que potser no estaríem d’acord en tot, però que segur que valdria molt i molt la pena llegir-ho. No ho escriurà.

Demà celebram el Dia Mundial d’un gènere que potser sí, que va una mica desconcertat, o qui sap si bastant desconcertat, però qui no hi va. 

Balena 

Jo només tasto el de krill, i una sardina

pot fer-me una gastritis gegantina;

imaginau-vos doncs quin patiment,

empassar-me un profeta mig dement!

Va ser ben bé un infern. Sé de què parlo:

em va costar tres dies vomitar-lo.

I em fa riure qui diu que aquest relat

prefigura el del Crist ressuscitat.

 

Sí, Tim Burton, director de cinema i artista plàstic, el d'Eduard Mans-Tisores, Batman, La núvia cadàver o Mars Attacks, també és poeta.

 La noia amb molts d'ulls

Anant pel parc, un dia,
em vaig dur un bon ensurt,
quan vaig trobar una noia
que tenia molts d’ulls.
 
Realment, era guapa,
i també ben xocant!
Com que tenia boca,
vam començar a xerrar.
 
I vam parlar de roses
i d’un vers tot dolçor,
i de si portar ulleres
li seria penós.
 
M’agrada aquesta noia
que té molts d’ulls, però
quedes com una sopa
quan de cop trenca en plors.

Del llibre The Melancholy Death of Oyster Boy & Other Stories

Versió de M.A. Llauger

El podeu llegir en versió original, amb una petita errada al know del vers 9, aquí.