miquel àngel llauger

 

Fer classes ens fa més intel·ligents. 

 

 

Lluís Servera, poeta, traductor i editor de la revista Superna, dedicada en exclusiva a la traducció de poesia, publica Més enllà d’Arequipa, un llibre que fa alguns anys que té escrit: contrarietats típiques dels que feim versos. És la crònica en vers d’una commoció viscuda a l’altre costat de l’Atlàntic. Té alguna cosa que que trob a faltar en molta poesia que fa escarafalls, i que només sé definir amb la paraula veritat. Algú podria encasellar-la com a poesia religiosa, però és poesia que recorda a qualsevol lector que no hi ha res que ens interpel·li tant, com a humans, com el patiment dels altres. I ho pot fer amb versos tan bons com els tres que obren aquest poema.

 

NO TOT ESTÀ BÉ…

 

No tot està bé, Senyor, i a qui parlar del mal

que senyoreja a Pisco i a Cañete i a Ica,

un univers tan vostre com les estrelles de l’Óssa.

Té cruis la creació? Cruis, potser, que a Vós

se us escapen, com s’escapen a l’home

els somnis i la vida. Cap savi no ha trobat

més que desesme i raons llenegadisses.

No tot està bé, Senyor, ni aquí ni a la Lisboa

de Voltaire de mil set-cents cinquanta-cinc.

 

 

Avui és el dia internacionalment adoptat per a la commemoració del genocidi armeni, el primer gran genocidi d'un segle que en veuria un grapat més. Enguany en fa 100 anys. Voldria que servís, com a homenatge, aquesta píndola de literatura armènia: un bell cant de Sant Gregori de Narek (951-1003).

 

 

 

 

 

 

Les ressenyes fervorosament encomiàstiques que et deixen clar que aquell llibre no t’interessa també compleixen la seva funció, no?