miquel àngel llauger

Ahir em vaig trobar amb aquesta divertida vinyeta de Grammarly (seguiu-los a facebook o a twitter, si les coses de la llengua us fan gràcia):

Bé, va ser inevitable que recordàs que pels calaixos tenia, mig perdut, un profund poema filosòfic kantià que (ja em sap greu) no us estalviaré:

          Kantià

Sóc seguidor de Kant d’ençà del dia

que havia de rentar

roba de tota mena i no sabia

quin programa triar,

i l’hi vaig consultar a la meva tia:

- Vull el teu adjutori,

que això de fer bugada, i em sap greu,

no és el meu territori!

- Jo de tu posaria, nebot meu,

sintètics, a priori!