miquel àngel llauger

 (publicat a l'AraBalears, 7/5/16)

St. Mark’s Place és un carrer de Manhattan, de fet un tram del 8th Street, i té la llargada de tres illetes. De tres illetes novaiorqueses, és clar, que no són com les nostres. W.H. Auden, anglès que va acabar essent nord-americà, un dels millors poetes del segle XX, hi va viure al número 77. Trobar la placa que ho recorda és difícil: està mig amagada pel tendal d’un restaurant mexicà. Els anuncis de neó, cridaners, també esvaeixen el record del The Five-Spot, un cafè on els bons desgustadors de música passaven vetllades escoltant gent com Thelonious Monk o John Coltrane.  St. Mark’s Place és un carrer en què conviuen una església que respon al nom pompós de Metodista Alemanya Episcopal i l’església de St. Mark, on Auden anava a missa els diumenges.  I també hi ha la casa on varen viure dos russos abrandats, de llinatge Trotski i Bukharin, que editaven la revista Novy Mir per pregonar la revolució comunista que va acabar executant-los.

Marcel Riera va visitar aquest carrer i va cercar la placa que recorda Auden. Després va escriure uns versos alexandrins sobre aquest bocí petit de món que resumeix tan bé les glòries i les desventures d’aquest Occident nostre: la millor poesia, la millor música, les arrels religioses, els somnis que acaben en sang, el mal gust contemporani. Occident és, precisament, el títol del recull on trobareu el poema. L’ha escrit, ja ho he dit, Marcel Riera, va obtenir el darrer premi Ciutat de Palma de poesia i l’acaba de publicar El Gall.  Llegiu-lo: veureu que dóna alçada al nostre principal guardó literari, una bona notícia en l’any de la seva recuperació com a certamen de llengua plenament catalana.

Potser recordeu Ted Kooser, el poeta nord-americà de qui fa alguns mesos us donava una versió del poema "A la clínica oncològica", i de qui Jaume Subirana fa unes setmanes us donava una versió de poema "Al vespre" .

Ted Kooser viu a fora vila, per dir-ho en mallorquí, prop de Garland, una localitat de 200 habitants d'una regió anomenada, per capricis de la història, the Bohemian Alps, a l'estat de Nebraska. No cal recórrer al tòpic de l'"Amèrica profunda", crec.

En un poblet així, un home que ha estat el Poet Laureate (tota una institució oficial) dels Estats Units deu absorbir un percentatge molt important del correu local. A més, Kooser passa gust d'enviar poemes per correu ordinari: cada any, per Sant Valentí, envia, o enviava, un grapat de centenars d'exemplars d'un poema d'amor. Segur que dur-se bé amb el carter del poble és important.

En un llibre de proses, conta que una vegada, hem de suposar que per agrair el volum de feina que havia donat al Post Office de Garland, va deixar un dels seus libres de poemes per al carter, dedicat.

I ara deixaré que continuï Kooser:

"Ahir al matí era a la caretera, comprovant si el correu havia arribat, quan vaig veure en Bob que pujava la costa.
—Estic content de trobar-vos —va dir, allargant-me la mà—. Us volia donar les gràcies pel llibre. M'ha agradat. La meva dona i jo l'hem llegit i l'hem mostrat a un amic, que també l'ha llegit i li ha agradat.
—Jo no sóc gaire de poesia —va continuar—, però deixeu-me que us demani una cosa.
Va mirar cap a la carretera i es va tornar a girar cap a mi:
—A la part de darrere diu que sou un "poeta metafòric", i no estàvem segurs de què volia dir. Vol dir, vegem, vol dir que el que dieu no és ben bé real?
—Bé, sí —vaig contestar—, en un sentit sí. ¿Sabeu aquell poema del començament del llibre, aquell en què descric els llums de les ciutats tal com es veuen des d'un avió de nit, com si fossin contel·lacions d'estrelles? Això és una metàfora.
—Crec que ho entenc —va dir.
Es va aturar i va pensar un minut.
—És com si jo dic —va seguir— "El vent és com..., el vent és com..." Bé —va moure el cap i va somriure—, ja sabeu què vull dir.
Vaig fer que sí amb el cap per mostrar que ho sabia, llavors em va tornar a donar la mà, mentre em lliurava el meu paquet de correu i va continuar per la carretera."

(Del llibre Local Wonders. Seasons in the Bohemian Alps)