comentaris, versos, perplexitats, troballes
Categoria: Versos perversos
Les estances del bisbat van plenes de sofre, i put talment si s’hagués romput qualque vot de castedat. Prou que explica el catecisme que un bisbe sempre és solter: que algú cridi en Verdaguer perquè faci un exorcisme! La llei...
En l'article que vaig publicar dissabte a l'AraBalears, us parlava del majestuós rinoceront d'Albert Dürer. El que no hi explicava, però, és que, arribat a Portugal, encara el varen embarcar cap a Roma i... Bé, aquí ho teniu, en...
Diu el bisbe de València, arquebisbe cardenal, que per enfrontar-se al mal dels que tenen la indecència de voler la independència s'ha de resar sense fi. Catalans, ja està bé així, no els duguéssiu la contrària:...
Ahir em vaig trobar amb aquesta divertida vinyeta de Grammarly (seguiu-los a facebook o a twitter, si les coses de la llengua us fan gràcia): Bé, va ser inevitable que recordàs que pels calaixos tenia, mig perdut, un profund poema...
Benaurades les mètriques, que poden deslliurar-nos del Jo, com va dir Auden! Fes-nos viure en la ment, inventa’ns, tiba’ns els nervis amb els mots, Wallace Stevens! Un poema d’un corb sinistre fou el llegat perdurable...