miquel àngel llauger

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

El meu amic M. ha patit un còlic biliar: una bufeta de la fel plena de pedres, inflamada i amb unes ganes terribles de donar mala vida. M. ha estat diagnosticat, ingressat i tractat a l'hospital de Son Llàtzer, on ha rebut una atenció de la qual m'ha dit que vol deixar constància: exhaustivitat en les exploracions, seguiment continuat i bon tracte per part de tot el personal. M., que és conscient de les mancances del nostre sistema sanitari públic, també vol contribuir a la defensa de la seva dignitat i la seva adequació com a instrument de protecció universal de la salut. Amb la bufeta de la fel manifestament pacificada, M. està a punt de ser donat d'alta, a l'espera de tornar a passar-hi per a l'extracció completa del tan incòmode i, aparentment, superflu òrgan de l'aparell digestiu.

Una vesícula biliar empedrada i inflamada no és, potser, una afecció de gravetat extrema, però és impossible subestimar la importància que la cosa rebi tractament: es lleva el mal, es descarten altres problemes i s'eliminen els riscos que suposen tenir alguna cosa infectada per devers el budellam. És per tot això que, al meu amic M., l'estada a Son Llàtzer li ha revifat la consciència d'aquest miracle que és la bona atenció sanitària per a tothom. Miracle perquè, encara que de vegades hi pensem com un fet natural, és, històricament (considerats els segles de trajectòria de la Humanitat) i geogràficament (considerats els pobles de la Terra), una conquesta d'excepció.

M. sortirà de Son Llàtzer més convençut del que ja estava de la necessitat de defensar els serveis públics davant de l'onada de la liberalització, la privatització, l'externalització, l'outsourcing i els seus cosins. El temps de convalescència, a més a més, li ha servit per pensar en la necessitat de fer que aquesta prestació sigui vertaderament universal: no universal en el sentit d'arribar a totes les persones d'un país determinat, sinó universal en el sentit de planetària. Tampoc no és que els antibiòtics hagin donat una especial lucidesa a M.: simplement ha tingut temps de fer voltes a idees que havia llegit o sentit a d'altres.

L'objectiu, simplificat, és aquest: que el camperol de Moçambic atacat per un còlic hepàtic pugui ser diagnosticat, ingressat i tractat en un Son Llàtzer moçambiqueny, i que hi hagi alguna mena de compromís de la comunitat de les nacions per fer-ho possible. Una Seguretat Social mundial? No exactament, perquè no hi ha estat mundial. Però sí un sistema de serveis públics derivats d'objectius establerts per la comunitat internacional, que hauria d'anar lligat a mecanismes de redistribució de la renda a escala global (tal com n'hi ha dins de cada estat) i instruments fiscals a escala global (tal com n'hi ha, també, dins de cada estat).

El meu amic M., mentre veia degotar el sèrum cap a les seves venes, pensava que era la solidaritat dels altres la que li pagava el llit. Però no la solidaritat voluntària de les aportacions que desgraven i netegen consciències, sinó la solidaritat institucionalment organitzada que és el sistema sanitari públic. Hauríem de defensar que la salut d'un infant malalt de Mali, del Nepal o d'Haití no depengui de l'atzar de si alguna ONG hi té un projecte d'hospital pels voltants, sinó d'un sistema planetari de protecció de la salut de totes les persones. La bufeta de la fel d'M., mentrestant, millora.

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Benvinguda sigui, només faltaria, la metamorfosi proteccionista del PP. Veure'ls als seus escons del Parlament exhibint cartells que reclamaven la protecció completa de cala Blanca, de cala Marçal i del Pujol va resultar commovedor. Veure'ls, després, manifestar-se a cala Blanca, en un matí de diumenge de fred i aigua, va resultar una escena de les que fan recuperar la confiança en la capacitat humana de redimir-se dels errors més contumaços. És veritat que si haguessin arribat al camí recte quatre anys abans, potser ara no tindríem Mallorca i Eivissa convertides en un scalextric, ni els parcs naturals esborrats del mapa, ni un hospital ubicat per afavorir negocis urbanístics de restaurant, però en fi: més val tard que mai, quan d'una bona causa es tracta.

La darrera consigna de PP és pregonar que ells són tan defensors del territori com qualsevol altre, o, millor encara, que qualsevol altre ho és tan poc com ells. Per demostrar-ho, si fa falta, recorren a l'exigència de protecció d'àrees naturals per les quals no han mogut un dit ni des de governs municipals, ni des del Consell ni des del Govern quan hi governaven. Serveixi com a exemple recordar que cap dels dos batles populars d'Andratx de l'anterior legislatura, ni l'exguàrdia civil a qui se'n varen dur els seus excompanys ni el seu successor, no va fer res per incloure la protecció de cala Blanca en una revisió de planejament que estava en marxa. Una història massa llarga com per explicar-la en una pancarta.

Ja n'hi ha prou, però, de repassos històrics: al cap i a la fi, tot és massa conegut, i el PP tampoc no ho té fàcil, per fer creure que són els abanderats de la defensa de la terra. A més, ara estan iniciant un procés de rehabilitació que, com és ben sabut, sempre és llarg i difícil i mai no està lliure ni de recaigudes ocasionals ni de risc de fracàs. I el darrer que necessita algú que vol superar les conductes esgarriades del passat és que se li recordi la seva vida de vici anterior. No: el PP té per davant una vida carregada de noves oportunitats i és el nostre deure socórrer-lo en els seus bons propòsits.

Com a reforç positiu, des del Bloc li agraïm la seva demanda de millorar la llei de mesures de protecció de territori amb la inclusió de tota cala Blanca, tota cala Marçal i el Pujol: la tramitació parlamentària de la llei permetrà salvar-les i tendrem una llista de noves àrees naturals conservades més completa. I si també, per la via d'aquesta llei o de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, podem eliminar les colossals operacions d'urbanisme a la carta de les Àrees de Reconversió Territorial, molt millor encara.

Això sí: qui ajuda algú altre a millorar el seu comportament també té el deure de ser exigent i de marcar-li nous objectius que serveixin d'estímul. La metamorfosi proteccionista del PP serà mes creïble com més els dugui a posicionaments que suposin una modificació nítida de posicions anteriors i que no siguin purs instruments de tacticisme partidista. Se m'ocorren dos reptes immediats per als amics del PP. El primer, votar favorablement a la totalitat de llei de mesures de protecció del territori: és a dir, de les àrees de les quals ara els agrada parlar, però també de la protecció de les Fontanelles i de la derogació de les mesures d'excepció urbanística inventades pel govern anterior. I el segon, posar els seus batles a protegir: els de Santanyí i Felanitx, naturament, però també el d'Escorca, per exemple, que té en la qüestió del Guix una bona ocasió de demostrar que la conversió va de veres.

Per la seva lucidesa, enginy, perspicàcia i clarividència, avui us reproduesc un test sobre UM i EU-EV, no sense esmentar que el devem a Pepe García, l'activíssim regidor de Pollença i blogaire.

Trii la resposta correcta;

1r) Quin partit defensa als seus estatuts el dret d'autodeterminació dels diversos pobles de l'Estat?

A) EU-EV.
B) UM.

2n) Quin partit s'ha oposat sempre contundentment a la política centralista del PP i va estar a l'oposició al govern PP-UM a la passada legislatura?

A) EU-EV.
B) UM.

3r) Quin partit va rebutjar la reforma de l'estatut pactada per PP-PSOE-UM la passada legislatura per considerar que era insuficient i que les Balears mereixien el màxim autogovern?

A) EU-EV.
B) UM.

4rt) Quin partit ha estat sempre al costat de les diverses entitats que defensen la llengua catalana i ha rebutjat les mesures del govern Matas-Munar contra el català adoptades la passada legislatura?

A) EU-EV.
B) UM.

5è) Quin partit ha defensat sempre la màxima protecció per als espais naturals front a les agressions dels successius governs PP-UM?

A) EU-EV.
B) UM

6è) Quin partit ha mantingut tradicionalment bones relacions amb el PSM i ERC i, de fet, ha integrat coalicions electorals en les darreres convocatòries?

A) EU-EV.
B) UM.

7è) Quin partit rebutja clarament qualsevol casta de suport a un hipotètic govern presidit per Mariano Rajoy?

A) EU-EV.
B) UM.

8è) Quin partit descarta totalment un suport futur al retorn del PP al govern de les Illes Balears?

A) EU-EV.
B) UM.

9è) Quin partit té una presència al conjunt de les Illes Balears i no ha adoptat tradicionalment actituds insularistes que, amb raó, generen rebuig a Menorca, Eivissa i Formentera?

A) EU-EV.
B) UM.

10è) Quin partit defensa clarament la idea de Països Catalans?

A) EU-EV.
B) UM.

Una vegada emplenades les respostes, envii vostè el resultat a les direccions d'ERC i Entesa juntament amb unes bones ulleres.

No fa gaire s'ha constituït al Parlament de les Illes Balears, a l'igual que en legislatures anteriors i amb presència de diputats i diputades de tots els grups polítics, l'Intergrup "Pau al Sahara", amb la intenció de fer una tasca de suport a un procés polític que condueixi a la pau respectant el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

Poc després d'haver-se constituït, l'Intergrup ha rebut, per part del Frente Polisario, una invitació per participar al seu XII Congrés, que s'ha celebrat a Tifariti, als anomenats "territoris allibertats".

Als membres de l'Intergrup ens hauria agradat assistir al Congrés, però la seva coincidència en el temps amb el debat dels pressuposts autonòmics ho ha fet impossible. Així i tot, s'ha enviat al XII Congrés de Polisario una salutació de suport.

La diplomàcia marroquina ha conegut (o ha intuït) la invitació. El Cònsul General del Marroc a Barcelona ha remès un escrit a la Presidenta del Parlament sol·licitant que cap dels membres de la Cambra participi al Congrés del Polisario, amb l'espectacular argument que es tracta d'un acte "contrari a la legalitat internacional".

No sabem si la diplomàcia marroquina coneix també la salutació solidària de l'Intergrup, però ja els la farem arribar.

Marroc pressiona, incansable. Siguem incansables, també, en el suport als sahrauís.   

Roda de premsa de la PLataforma PANIC, formada per Ses Majestats els Reis d'Orient, l'oncle Tió i el Pare Noel.

04/12/07 - La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta  que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l'Orient Llunyà.

Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

1. no regalar per regalar i mantenir un criteri racional

2. acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició

3. evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar

4. prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa

5. prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat

6. no deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi

7. donar preferència a regals culturals i amb contingut

8. dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.

PD: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.

(Origen: SETEM, conegut gràcies a un enviament de l'amic J.)