miquel àngel llauger

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Salvar Can Moll, i dues pardalades literàries

mllauger | 15 Octubre, 2011 05:08

(publicat al DdB, 14/10/2011)

Començam per les pardalades. La primera és aquesta de María Kodama, vídua de Jorge Luis Borges (cal posar-se drets, en llegir aquest nom), que acaba de forçar la retirada del mercat del llibre El hacedor (de Borges), ‘remake', obra d'Agustín Fernández Mallo. Puc dir poca cosa del valor literari d'una obra que no he llegit, però el que diuen les planes d'informació cultural em basta per saber que no hi ha atemptat a la propietat intel·lectual. És obvi que no hi ha plagi, ja que l'autor parteix del text del mestre per fer-ne una versió absolutament allunyada, i està clar que no hi ha ànim injuriós sinó més aviat vocació d'homenatge. Com sabeu, la literatura és, des de fa segles, diàleg entre textos, i Borges justament va excel·lir en aquest diàleg. Si per prendre un text com a punt de partida d'un viatge literari que porta a una altra banda hem d'esperar els vuitanta anys establerts per a l'extinció dels drets d'autor, la literatura té un problema seriós.

La segona pardalada és la del ciutadà congolès Bienvenu Mbutu Mondondo, que ha posat una demanda als tribunals belgues per aconseguir la retirada de la circulació de Tintín al Congo. Fonamenta la seva pretensió en l'apologia de la colonització i la consideració de l'africà com a raça inferior que troba al còmic d'Hergé. N'hi ha prou amb veure algunes vinyetes de l'àlbum per adonar-se que el sr. Mbutu fa una lectura ideològica ben correcta del llibre. La passa incorrecta és la demanda de prohibició. L'apologia de la colonització se'n podria dur, per exemple, tot Kipling, i les imatges racials pejoratives podrien servir per demanar la prohibició de clàssics de la literatura com El mercader de Venècia de Shakespeare. Les societats adultes saben fer un consum responsable de la literatura, valorant mèrits artístics i posant distància respecte de la càrrega ideològica d'un autor, d'un temps i d'un país. Ara he recordat que en una recent edició nord-americana d'una novel·la de Mark Twain la paraula nigger ("negre") va ser sistemàticament substituïda per slave ("esclau"). O aquells contes políticament correctes de James Finn Garner en què la Blancaneus anava acompanyada per una cosa així com "set persones poc desenvolupades a nivell d'estatura".

I acab amb la qüestió de l'Editorial Moll, que, segons hem sabut fa poques setmanes, ha anunciat un preconcurs de creditors. La reducció de les vendes, algunes inversions importants, com la reedició del Diccionari Alcover-Moll o el nou local, i els retards en els pagaments de les administracions públiques han conduït la veterana casa editora a aquesta situació complicada. Basta repassar els prop de vuitanta anys d'existència de Can Moll, o pegar un cop d'ull als títols que ha publicat, per comprendre que és història viva de la defensa de la llengua i la cultura del país. Un vaixell insígnia. Diria, però, que la reacció habitual de mirar cap a les institucions no és la que ara toca: ni pel moment econòmic ni per la sensibilitat dels nostres governants cap a la llengua i la cultura. Xesc Moll ho va dir: el millor que pot fer qui vulgui ajudar Can Moll a passar el tràngol és passar per la seva llibreria habitual, o per la web de l'editora, i comprar algun volum del catàleg. L'amic Miquel Àngel Maria ha tingut l'encert de fer córrer la idea per xarxes socials i correus electrònics. "Et suggeresc", diu, "que d'aquí a finals d'any compris un, dos o tres llibres, o més, els que et puguis permetre, editats per l'Editorial Moll. I que al llarg del 2012 facis el mateix.". Hi ha molt per triar, o sigui que ja ho sabeu.