comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 28 Febrer, 2012 15:14
(publicat al dBalears, 28/2/12)
De vegades, els que vivim en aquesta dissortada pàtria illenca ens sentim temptats per la il·lusió de creure que el Principat és aquella terra on la gent és noble i desvetllada i feliç. És un miratge, és cert, però també vivim de miratges, i no és necessari maltractar-los amb tant d’acarnissament. Estic parlant de l’Eurovegas, és clar.
De motius per oposar-s’hi en podem fer col·lecció. Primer, per dignitat institucional: ens regira les butzes democràtiques veure com un magnat d’ultradreta arriba amb una inversió sota el braç i comença per demanar exempcions legals en camps tan diversos com la legislació urbanística, la laboral, la de protecció de menors o la de salut pública. I ens regira encara més les butzes democràtiques veure com els governants s’hi avenen. Segon, per motius de preservació del territori. Sí, fins i tot sense definir ubicació: un projecte d’aquestes dimensions és un atemptat sigui allà on sigui. El tercer argument el dóna Roberto Saviano, i em limitaré a recollir el titular: si Catalunya acollís l'Eurovegas, es convertiria en el centre de reciclatge mafiós d'Occident. I segur que podria continuar donant motius.
Jo, amics de Catalunya, en tenc un de personal i preferit. No ho faceu, perquè serien milers d’hectàrees de no-lloc, és a dir, de territori que és només un succedani dels territoris amb vida i amb història. En llenguatge planer: perquè seria una horterada monumental i apoteòsica, el paroxisme de l’horterada. No ho faceu, no ens ho faceu, per respecte cap a vosaltres mateixos. Perquè sou el país on va néixer Josep Carner. Perquè sou el país on va néixer Joan Miró. Perquè sou el país on va néixer Pau Casals. Perquè alguns, des d’un parell de centenars de milles nàutiques mar endins, esperam que ens ajudeu a salvar-nos del naufragi. Això sí: si ho feis, entregau-vos-hi de cor. Que a partir d’ara el president de la Generalitat presideixi els consells de govern cofat amb un capell de cow-boy, i que els consellers llueixin la més espectacular gamma d’americanes de lluentons i ulleres de fantasia.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||