comentaris, versos, perplexitats, troballes
Enllaçats (un sonet per a l'IES Marratxí)
mllauger | 27 Març, 2012 22:32
Enllaçats
Ja veieu que cantar pel català,
com fan a l’institut de Marratxí,
és falta que no poden consentir
perquè és, explica en Bosch, adoctrinar.
En canvi, si a un col·legi concertat
expliquen, per exemple, que l’amor
entre senyor i senyor no té perdó,
això és ensenyament en llibertat!
Tornant a la cançó de l’institut,
diuen que consideren aberrant
que s’hi senti un vocable malsonant:
com si amb tots els desastres que han fotut
no fos imprescindible proclamar
que els tenim plens, d’atacs al català!
Versos perversos |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Diuen que l'ANPE ha convocat concurs,
(llegesc: “amb l'objectiu de fomentar
l'ús de la llengua”, i en clar català)
“per a alumnes i mestres”, aquest curs.
I jo em deman si no és que són molt durs
de calibòssia aquesta tropa d'a-
o potser són hereus de les set ca-
o potser es pensen que aquí tots som curts.
Tenim present que en la decisió
de fer no res la llengua del país
ANPE ha dit sí com qui fa un cagalló.
I que, sobrada de matèri' gris,
d'ANPE és la tal diputada Aguiló
que creu que Gandhi féu règim, feliç
Si us envesca un d'ANPE amb el sofisme
que el seu parer és del tot consemblant
al dels avantpassats, i que arborant
la creu s'inspira en el cristianisme,
pensau que Crist ens digué que al proïsme
l'havíem d'estimar, però no tant
que a força de les forces i forçant
el pobre anàs, i no el ric, a l'abisme.
El Bon Jesús sopà amb el publicans
i s'envoltà de putes i malalts
i, si va caldre, va cura' els romans;
però amb els seus alts preceptes morals
mai no ens forçà a ser tan, tan pardals,
perquè a damunt els pagàssim les fantes
a aquest estol d'estòlids sicofantes.
Penjar la palma al Consolat de Mar
pel Ram, o amb dol per la vetlla pasqual
hissa' a mig pal banderes, no fa mal
perquè és tradició i és de lloar.
En canvi, ho veis, si el Consell Escolar
d'un institut, al balcó principal,
en comptes d'una palma o un cimal,
un floc enfloca, el faran despenjar.
Car al poble duran divisió,
afirma equànime el bon conseller,
els quatre pals antics de l'Aragó.
I encara que la Constitució
diu que la Fe amb l'Estat s'és mester
no barrejar, en discrepa el PP:
que tant els és per Pasqua pondre un ou
com fe' el gallet als clubs de per Moscou.
Quina guarda de lladrons
mos volen fer casa santa!
“I avui fan tanta de planta
com un gat qui no s'aguanta
enmig de quatre estalons”.
Bausanet quina somera
que has menat per festejar!
Del Cel tan xalesta està
que sols no gosa mirar
s'empedrat de sa carrera.
Tu que ets un tros de collera
podries, en caminar,
mirar enterra o te caurà
i s'al·lota pegarà
dins s'avenc, i tu darrere.
O bausà i quina somera
que heu menat per festejar!
En sentir-la bramular,
vos pensau que és es sonar
de l'orgue a missa primera.
Sols del Cel esta mercè
vós anhelau demanar:
du' a malvendre en Català
que és un ase que li fa
nosa. I ai!, que és forastera!
Ai, bausà i quina somera
que heu treta per festejar!
Del Cel està tan pendent
que, si troba pretendent,
ella no l'ha de mirar.
Quan la treis a pasturar
a res no hi clava sa dent
per no perdre sa talent.
I, si li fan un present,
és l'ase de Buridà.
Oh, bausà, quina somera
que heu treta per festejar!
Ben sovint, per no gastar,
se n'afluixa de triar
i, de tant magre que està,
en posar-se a retallar
ell no hi tocaran vorera.
Sols té una fe vertadera
sa que li fa despenjar
es floquets amb sa senyera.
Bausanet, quina somera,
que heu duita per festejar!
Ella, que es vol aprimar,
i vós, que amb so estalviar
ja no feis anques enrere,
heu après a no menjar.
En passar-vos sa fal·lera
tenc per mi no han de trobar
ni carn on posar sa mà
ni pell on donar llendera.
I ai bausà i quina somera
que has menat a festejar!
Quan la treus a pasturar
confon sa rapa mosquera
amb sa palla i es fenàs.
Tant li és treure es solpàs
com becar per sa vorera;
confón murta i arbocera,
i dirà, i tu t'ho creuràs,
que un floc és una bandera.
Jo tenc un cavall bausà,
ratlladet de dos colors,
i se'n va anar a festejar
a ca uns rejoneadors
una eugueta sevillana,
que, ja ho val!, se va estimar
més un cavall andalús.
I, per pondre s'arcabús,
ell s'hagué d'aconhortar
amb una somera, i pus!
I tan poc l'acontentà
a la pobre somereta
ser plat de segona mà
que, d'aleshores ençà,
tot d'una se fa l'estreta.
I tan fellona en quedà
d'aquelles prestacions
que si mai veu combinar
dos colors a grumellons,
ella pren precaucions.
Si mai veu quatre cantons
se creu que són es potons,
ben petitets i rodons,
d'aquell nóvio que tenia;
i, de tant que l'enrabia,
no en pot sentir ni l'olor
de tot el que rima amb quatre:
no vol carreró de batre
i amb la jota d'Aragó
li baixen purgacions.
Sospita d'un pentagrama
perquè hi veu, de color blanc,
quatre espais en anagrama
que podrien obrir flanc
a un retolador vermell.
De l'ou en tem el rovell
i no li agraden del cranc
les mordales tan enceses:
té por que amb quatre endemeses
li piquin per fer-li sang.
Fuig d'antics amics corals
o els cerca d'amagatons,
pega coces animals
als quatre punts cardinals;
i refusa, sense dubte
ni temor de ser molt friqui,
el ritme com a interrupte
del quart peu d'un hemistiqui.
I, si deis “Ausiàs March”,
ja trobarà que heu fet llarg.
No vol sentir recitar
cap vers en valencià
per por d'haver d'escoltar
com solen accentuar
la quarta síl.laba. Els sons
que a uns altres posen bons
a ella fan veni' arcades
i diuen que és ben debades
dur-la a veure el manescal:
ja no té cura, el seu mal.
Tot la mos fa emmalaltir:
quartets, combinacions,
les quatre barres d'Alfons
el Magnànim, i els sermons
sobre els quatre evangelistes,
i les quatre estacions
de Vivaldi, i els artistes
que fan quadres, i els mormons
predicant de dos en dos
(car fan quatre), o sentir
dos combats de glosadors,
o els Four Quartets, dos senyors,
o els circos de quatre pistes,
o els programes d'entrevistes
reemesos per la 2...
Però, al cap i a la fi,
si la voleu fer patir,
fer-la treure sabonera
i sortir de polleguera,
penjau-li un floc... al darrere.